Premis DELTA

50 anys amb el disseny (1960-2010)

Aquesta exposició presenta un recorregut per cinc dècades del disseny
industrial al nostre país, i agafa com a fil conductor els Premis Delta,
que atorga l’ADI-FAD, Associació de Disseny Industrial del Foment de les
Arts i el Disseny, des del 1961.
Durant aquest mig segle, el disseny ha passat de ser una preocupació de minories a ser part de la vida quotidiana de tots; de ser una activitat sovint ignorada pel context industrial de la seva època a ser part indispensable d’un teixit empresarial competitiu. El disseny ha estat un company de viatge de la nostra història recent,
amb el qual hem donat forma al nostre afany de modernitat durant els últims anys del franquisme; hem explorat la utopia i la realitat del canvi a l’Espanya de la ansició; hem compartit l’eufòria d’espais i llibertats nous, i hem après a ser competitius i, alhora, globalment responsables.




EXERCICI
De tots els objectes que hem vist en l'exposició hem de triar tres objectes i comparar-los amb objectes de la mateixa categoria, aquets els podem trobar a casa o al carrer i finalment comentar les caracteristiques, dades, aventatges i desventatges:

1.-




JOC DE COPES VICTÒRIA
1991, Delta de Plata Oscar Tuquets
Acta del jurat: Per l'elegància formal que l'ha convertit en una de les aportacions
més significatives en el seu camp.


COMPARACIÓ




JOC DE COPES DE CRISTAL

Aquestes copes les he trobat a casa, i he buscat enformació,si fem la comparació podem veure que aquestes copes de casa meva s'han fet en l'any 2009 i són molt mñes sensilles que no pàs les copes que s'han fet en l'any 1991, aquestes tenen més capacitat per possar un liquid, però desde el meu punt de vista, veig molt més elegància en les copes del Joc Victòria que no pas aquestes.




2.-


AMPOLLA FONT VELLA
1998,1999 Delta de Plata. Morera Shining
Font Vella S.A
Museu de les arts decoratives de Barcelona.

l'envàs es de plàstic i té un sisse4ny molt peculiar, es fàcil d'agafar i l'etiquerta i el color son facils de distinguir, he buscat informació de l'aigua font vella i del seu embalatge:
La marca d'aigua mineral natural Font Vella llança la primera ampolla amb plàstic reciclat (R-PET, Tereftalat de Polietilè Reciclat). El nou envàs surt al mercat en el format de 1,5 litres amb un 25% de plàstic reciclat. Tant el PET com el R-PET són materials 100 % reciclables.
Després d'un llarg treball de desenvolupament i verificació, la companyia és pionera en el llançament d'aquest tipus de material en el sector de les aigües envasades. En aquesta primera fase, la nova ampolla es fabrica només en la planta de Sant Hilari Sacalm (Girona).
El plàstic (PET) es recupera en plantes especialitzades de reciclatge, on es classifica, es renta i es tritura, per ser sotmès posteriorment a un sofisticat procés pel qual s'obté un nou PET, capaç de ser reutilitzat en altres aplicacions.
El plàstic reciclat (R-PET), de la mateixa manera que el plàstic verge (PET), manté totes les propietats de seguretat, higiene i composició de l'aigua mineral natural, sense alterar el seu sabor ni les seves propietats nutricionals.

Amb aquesta innovació, Aguas Font Vella y Lanjarón fa un pas més en el seu compromís per la protecció i la cura del medi ambient.

FARÈ LA COMPARACIÓ AMB

VILADRAU

Entre les seves característiques principals, és important esmentar que es tracta d'una aigua de mineralització dèbil, per la qual cosa està indicada per a dietes pobres en sodi, en resultar més sana que altres marques.


D'altra banda, pel que fa al seu sabor, no ho sabria especificar, però sí que és cert que és una cosa "peculiar" i reconeixible pel que fa a altres marques d'aigua embotellada.


Pel que fa a l'envàs de l'aigua Viladrau, ja no és com apareix en la imatge superior, sinó que ara l'ampolla és una mica més estilitzada i amb el tap vermell, igual que l'etiqueta en la qual predomina aquest mateix to. A més d'aquesta aparença exterior diferent, una altra novetat pel que fa a l'envàs de Viladrau és que ara ho fabriquen amb un 20% menys de plàstic, el que resulta beneficiós per al medi ambient però alguna cosa incòmode per al consumidor, ja que l'ampolla es aixafa fàcilment . Però tot sigui per ajudar-lo a l'entorn i contaminar menys


3.-

AIXETES MONOCOMANDAMENT OMEGA
1995 Delta D'or

COMPARACIÓ


Monocomandament Lavabo mod. Eurostyle

Amb conexions flexibles. GROHE SilkMove® Cartutx de discs ceràmics de 35 mm. Limitador ecològico de caball. Cadena lliscant. Airejador tipus «Mousseur».

Compararé una aixeta dels anys 1995 i una de l'any 2010
Com podeu veure l'aixeta de l'any 2010 es motl mes nova però no es troba gaire diferència, aquesta aixeta té les mateixes propietats, es pot observar que en alguns ambits han cambiat de disseny i en altres no, ja que aquest disseny agrada a la gent
i es neutre.

LA UNICA DEFERENCIA MOLT IMPORTANT ERS QUE JA EN ELS ANYS 1995 habien inventat una aixeta que amb la detecció de presencia de les mans s'enxeguès sola, aixó no ho veiem en una aixeta de l'an 2010, si que hi han, es clar, pero encara la gent prefereix comprar el més sensill per tenir a casa.

CD; Temps

Proves de maquetació d'una "portada, contraportada i index" de un cd per a uns nens.

PROVA LLIBRE D'ARTISTA

SHOEFITI
El meu projecte de llibre d'artista es conjunt, la meva companya es diu Helena Hernandez, i el nostre treball consisteix en un projecte que hem portat a terme fa un any, fa referència a una nova moda, aquesta moda està mal vista per la gent perque historicament no significa el mateix que significa ara.
Shoefiti es un art que es reprodueix a les bambes, aquerstes bambes una vegada personalitzades son llençades i penjades als cables d'electricitat que es veuen pel carrer, es molt comú veure aquest fet en interjeccions de carrers.
ens pertanyen 8 cares de el llibre de artista que fem en conjunt amb tota la clase, en aquestes vuit cares ens limitem a explicar en que consisteix el shoefiti, com i on ho hem portat a terme, i quins pasos hem seguit. Per més informació entreu a la web on podeu trobar més detalls.
A continuació us deixo un seguit de fotus que fan referencia a cadascuna de les cares que hi han plasmades al llibre d'artista.

Portada:



Interior:





Contraportada: ( amb el negatiu de la plantilla que hi ha a la portada)

RESENYA; CURT FICCIONS

Curt Ficcions 2011, 14º festival de curtmetratges. El dia dimecres 16 de març hem anat d'escursió a Barcelona, al cinema Alexandra, a veure una inaguració que es nominaba curtficcions. Per més informació podeu consultar la web: http://www.curtficcions.org/ Ens han posat 8 curts, A mi personalment de tots 8 m’han agradat moltisim dos. Els dos que més m’han agradat han estat el 1º i el 6º. Són els curts que més m’han cridat l’atenció. CURTS: 1º Començava el curt amb un home que entrava a un autobús sense pagar, aquest home no crida gens l’atenció a primera vista, vesteix com qualsevol persona normal, però tot canvia quan aquest home comença a parlar per un telèfon mòbil que el té agafat amb la mà dreta i posat a l’orella. Totes les persones del autobús, de mica en mica i degut a la circumstància de que tothom començava a estar més atent de la conversació que mantenia aquest senyor que de les seves pròpies parades, fins hi tot el autobús fa una parada i ningú baixa del bus, ja que tothom està massa atent a la conversació. La conversa que mantenia aquest senyor era amb la seva ex dona, el home comença a renyir amb ella i li demana sisplau que vol veure-la. Ella havia anat a casa del seu ex marit amb la excusa de trobar un vell collaret, ell li diu que lamentablament ell no hi es a cassa pero què podia entrar a agafar-lo ella mateixa i ell per telèfon de mentres que van renint li va dient els llocs possibles on el podia trobar, sense saber ella fins al final de la conversa que ella li ha fet buscar en tots els racons on ella trobaria un record de tots dos. Finalment amb la conversa aquest home acaba obrin els cors de tots els passatgers que anaven en el viatge, fins hi tot obre el cor d’una parella que puja enfadada al bus i gracies a escultar com el home feia tot el possible per no renyir amb al seva ex dona i poder buscar tots els motius per veure-la,la parella es dona conta de que no val la pena estar enfadats i es veu com s’agafen de les mans. Aquest curt acaba de tal forma, que mai me l’havia imaginada, el home resultava ser un actor, que s’havia quedat sense treball, i era veritat que la seva dona li havia abandonat però no estava parlant amb ella per telèfon, perquè ja feia tres anys que no sabia res d’ella, es més no estava parlant amb ningú, aquest home es gira de cara a la gent i deixa veure la seva mà, i la gent veu que no hi ha cap tipus de telèfon i tothom es quedà parat amb la situació. L’home explica que tot era una petita demostració de una “obra de teatre” i demana siusplau que li donin diners... 2º 3º 4º 5º 6º 7º 8º Al final de veure els curts hem tingut la possibilitat de parlar amb alguns directors dels curts; podem veure-ho a continuació en uns petits videos, com cadascú explica la seva experiència. Fins hi tot gent de la nostre classe ha vulgut fer algunes preguntes i ells han sigut tan amables de respondre. NEM A VEURE!