CHRISTO

Christo (n. Gabrovo, Bulgària, 13 de juny de 1935) i Jeanne-Claude (n. Casablanca, Marroc, 13 de juny de 1935) són un matrimoni d'artistes que realitza instal • lacions artístiques ambientals, similars al Land Art
Es caracteritzen, principalment, per utilitzar tela per embolicar gegantins edificis o cobrir extenses àrees públiques.




Han realitzat les seves instal.lacions en diferents països: l'any 1972 van folrar el edifici del Reichstag a Alemanya i el 1985 van cobrir el Pont Nou a París. També van construir una cortina de 39 quilòmetres de llarg, anomenada Running Fence, en la comuna francesa de Marin el 1973. El seu treball més recent va ser "The Gates" (2005), el que va consistir a instal lar 7.503 marcs metàl • lics en el Central Park de Nova York.


Christo, l'artista primordial i dissenyador dels projectes del duo, va néixer el 13 de juny de 1935 a Gabrovo, Bulgària. El seu pare, Vladimir Javacheff, era una científic i la seva mare, Tsveta Dimitrova, era secretària de l'Acadèmia de Belles Arts de Sofia. Els artistes de l'Acadèmia que visitaven la seva família van observar el talent artístic de Christo a una primerenca edat.

Per part del seu pare, Christo és descendent d'un immigrant alemany a Bulgària. El besavi de Christo, l'alemany Friedrich Fischer, havia inventat un sistema modern per a la producció massiva de rodaments. Fischer va enviar al seu fill-l'avi de Christo, Vitus Fischer-a Bulgària per a inaugurar la primera fàbrica de rodaments de Europa de l'Est. Després col.lapsar el projecte (14 obrers búlgars van morir en un accident a la fàbrica) i en veure que la policia local el mirava amb recel, Vitus Fischer va canviar la seva identitat a la de Dmitri Javacheff, nom d'un dels treballadors que van morir en l'accident . Amb la seva nova identificació, Vitus es va reincorporar a la societat com un búlgar comú i corrent i va començar a treballar en un negoci de producció de llet. El nét de Dmitri, Vladimir Javacheff, va mostrar les aptituds tecnològiques del seu avi i es va convertir en un científic acadèmicament reeixit a Bulgària, tot i que encara era pobre.




Christo es va adonar dels seus orígens alemanys en la dècada dels 1970 i, després d'un breu judici en les corts de la llavors Alemanya Occidental, va ser indemnitzat amb el 49% del patrimoni de Friedrich Fischer. Encara que això faria de Christo un milionari, ell va decidir viure modestament d'una part del que produïa la seva obra artística, donant la majoria dels seus ingressos i tota la seva herència a organitzacions de caritat.

En la seva joventut, Christo es va interessar en el Teatre i en les obres de Shakespeare. El 1953, va ser admès a l'Acadèmia de Belles Arts, però es va desil · lusionar l'esctricto currículum imposat pel Partit Socialista de l'època. Va estudiar Art a l'acadèmia de Sofia des de 1952 fins 1956 i un altre any més en Praga, Txecoslovàquia. El 1957, Christo va fugir del estat socialista amagant-se en un camió que transportava medicina a Àustria.

Christo es va instal.lar ràpidament en Viena i es va matricular a l'Acadèmia Vienesa de Belles Arts. Després de només un semestre allí, va viatjar a Ginebra i després es va mudar a París. A causa del viatge, va perdre la ciutadania i es va convertir en una persona apàtrida. La seva vida a París es va caracteritzar per la carència econòmica i l'aïllament social, que va ser incrementat per la seva dificultat per a aprendre l'idioma francès. Va guanyar diners pintant retrats, el que va comparar amb la prostitució. En visitar les galeries i museus de la ciutat, es va inspirar en l'obra de Joan Miró, Nicholas de Stael, Jackson Pollock, Jean Tinguely i principalment en la de Jean Dubuffet.



El gener de 1958, Christo va fabricar la seva primera peça de "art embolicat": va cobrir un pot de pintura buit amb un llenç remullat en acrílic. Ho va amarrar i va pintar amb goma d'enganxar, sorra i pintura d'automòbil. Un empresari alemany, anomenat Dieter Rosenkranz, va comprar diverses obres petites "embolicades" per Christo. Va ser a través de Rosenkranz que Christo va conèixer a l'artista francès Yves Klein i l'historiador de l'art Pierre Restany.

Joana Vasconcelos

Es caracteritza per la creació de nous mobles o útils recognoscibles a partir d'objectes comuns i propers a l'experiència diària. L'àmbit domèstic del qual procedeixen no pretén-encara que parteixi d'una descontextualització-ser la causa d'una barrera que produeixi l'estranyament en la contemplació del resultat. Es tracta més aviat d'una resposta desenfadada que defuig el rigor i elimina el tedi de l'acumulació a força de l'ocupació de enèrgiques tonalitats.

La peça més divertida i que ens introdueix al que després veurem a l'interior és Plastic Party, una taula construïda en ferro exposada a la intempèrie al pati de la galeria que té de particular ser el suport d'infinitat de Tupperware-la col.lecció de colorits i utilíssims recipients de plàstic indispensable en la cuina dels noranta-. En un dia de pluja, les gotes xoquen a l'ensopegar en el seu camí amb les superfícies brillants i de variat mida dels tuperwares afegint una atracció més a aquesta simfonia alegre de formes i colors.

turbinegenaeration

El projecte turbinegenaeration m'ha agradat moltisim, ha sigut molt entretingut i sobretot la gent ha possat molt de la seva part... ens ha donat a coneixer coses de nosaltres mateixos i dels companys...nosaltres vam estar el últim grup y vam poder fer una mica el que vam voler y sobretot omplir-ho tot de pertenencies ,etc...



El meu objecte que vaig portar a part de el meu autorretrat, es un troset d'anunci que hi ha enganxat només sortir del meu parquing, ya que després no baixo de la moto fins arribar al cole... el troset no es pot apresiar a la foto, però esta dins l'edifici que he fet amb cartró que simboliatza el meu parking...





Aquesta es una foto de la meva moto, vaig voler representarla amb cartró y cinta adesiva, crec que es part de la meva runina...




Aqui hi ha una foto de com va quedar tot al final del projecte turbinegenaeration:





Aqui hi ha una foto del meu recorregut de casa al cole tots els matins...
m'aixeco a les 7 , agafo la moto a les 8:00 i a les 8:13 estic al cole...




RUTA:

Em dirigeixo cap al sud a Carrer de Rafael Casanova cap C-1415b/Carrer de Torras i Bages després Gir a la dreta en C-1415b/Carrer de Torras i Bages
A Plaça de la Constitució, gir la segona sortida cap a Carrer de Roger de Flor i
A la rotonda, prendre la tercera sortida en direcció C-352/Carretera de Barcelona
Després Gir a la dreta al'avinguda de Francesc Macià/BP-5002
I més endavant Gir a l'esquerra per continuar per Avinguda de Francesc Macià/BP-5002
Un cop més Gir a la dreta en C-352/Carretera de Barcelona
I a la rotonda, prendre la primera sortida en direcció Carrer d'Esteve Terrades i arribo a l'escola.



Aqui hi han algunes fotos de camí al cole:

RHYTHM IS IT!

hem vist el documental el divendres a l'hora d'audiovisuals, El documental se m'ha fet una mica pesat, però alhora interessant ja que transmetia molt i alhora és una cosa que ha passat de veritat i s'ha anat gravat dia a dia.

Rhythm is it és un documental en el que apareixen la dansa i la música com un tipus de llenguatge educació, manera de pensar… Amb les activitats que proposa Royston Maldoom, pujar en un mateix escenari l’Orquesta filharmònica de Berlín i un conjunt de 250 alumnes alemanys de diferents races i cultures amb diferents finalitats, com implicar als alumnes de manera personal i emocional, i també ho enfoca com un tipus de superació personal, els posa davant d’una activitat difícil d’aconseguir i que requereix un esforç personal molt gran, durant el documental, podem observar els diferents obstacles als que s’enfronten, però en conseqüència també veiem que un cop superats aquests obstacles, la gratificació és brutal i les ganes de perseguir totes aquestes metes que per als alumnes eren impossibles, tornen ja que al final aconsegueixen el propòsit, unir a l’orquestra i als alumnes en un mateix escenari.
Des del meu punt de vista crec que hagués sigut més interessant i menys pesat si hagués sigut més curt, ja que hi havia trossos que es feia pesat. Per altre part penso que la idea del documental i el que tracta de transmetre és algo comú en les nostres vides, el valor la il·lusió i les ganes i ho explica molt bé amb el llenguatge tant de la dansa com la música.

FOTOS DE LA GUARDERIA

EL NOSTRE GRUP esta format per: Jessica, Sheila, Marta, Ramón i jo.
El projecte que hem presentat, però no hem dut a terme per qüestions que era per nens una mica més grans d'edat, era de pintar samarretes per a que ells es portin un record, però era molt complicat i també havien molts nens.
dins de tot, els projectes que si s'han dut a terme estaven molt bé i eren molt divertits ja que els nens podien també participar-hi, després de tot les professores de la llar d'infants ens han fet per esmorzar i la veritat .. és que ha estat una estona molt bonica, el compartir amb nens més petits tot un matí.

sortida del divendres al museu d'art contemporani de barcelona MACBA

En aquesta sortida van estar mirant dues exposicions molt interesants una d'elles era:


Rodney Graham: A través del bosc

A través del bosc és una exposició de l’artista canadenc Rodney Graham que examina l’evolució de la seva complexa obra artística, basada inicialment en l’adaptació de models literaris i influïda per l’art conceptual dels anys setanta.

Rodney Graham:Nascut el 1949 a Abbotsford, una petita localitat de la Colúmbia Britànica canadenca, Rodney Graham es va traslladar amb la seva família a Vancouver el 1964. De 1968 a 1971 va estudiar història de l’art i antropologia, així com literatura anglesa i francesa, a la University of British Columbia.

Una part fundamental de l'exposició està dedicada al desenvolupament de les seves primeres obres.
L'exposició del MACBA es centra en la presentació d'aquells films posteriors que, per l'elecció dels temes, han continuat desenvolupant visualment la tradició dels treballs conceptuals amb textos i els fenòmens lluminosos.
Graham havia adquirit en un resclet de Vancouver una màquina d'escriure frabricada en els anys trenta i pràcticament sense utilitzar.
A la tercera secció de la mostra agafa el paper de l'artista. En Lobbing Potatoes at a Gong, 1969.
La manifestació final d'aquesta temàtica del paper de l'artista es el monumental triptic The Gifted Amateur, Nov. 1962. En aquesta obra, Graham es sitúa a ell mateix a l'escena en la figura d'un aficionat sonàmbul que prova de fer pel seu compte una representació teatral abstracte de gran format, com les que probablement ha vist fascinat als llibres d'art.


Comissari: Friedrich Meschede.
Exposició organitzada pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i coproduïda amb el Kunstmuseum Basel, Museum für Gegenwartskunst, Basilea, i la Hamburger Kunsthalle, Hamburg.

Paral·lelament a aquesta exposició el MACBA i el Museu Picasso de Barcelona coorganitzen la presentació de Possible Abstractions, un projecte de Rodney Graham exposat al Museu Picasso.





OBRA QUE MÉS M'HA CRIDAT L'ATENCIÓ.
Era una màquina de reproducció de cintes de video, perquè era una maquina inventada que reproduïa cintes de vídeo, però el mes interessant es que la cinta de vídeo no estava enrotllada con a totes les màquines que reprodueixen cintes, aquesta màquina tenia la peculiaritat de que la cinta a mesura que s’anava reproduint anava caient i s’assentava con sigues... mai quedava igual que altres vegades , la cinta que s’anava depositant formant formes molt diverses després la tornava a agafar la màquina i la reproduïa un altre cop.



l'altre exposició era de John Baldessari: Pura Bellesa

L'exposició comença amb unes pintures que són un representació de les que van sobreviure a l'infame "Cremation Project", Baldessari va cremar tota la seva obra anterior i en va guardar les cendres en una urna en forma de llibre com a testimoni dels fets.
La composició i el contingut d'aquelles pintures primerenques no eren mai tradicionals. Baldessari tenia una fascinació pel llenguatge que ha mantingut en el el seu treball fins al dia d'avui.



John Baldessari va néixer l'any 1931 a National City, California, podriem dir que és un dels artistes més destacats del nostre temps, que ha trencat amb les convencions de les pràctiques artístiques fent un ús insòlit del llenguatge i de les imatges.


OBRA QUE MÉS M'HA CRIDAT L'ATENCIÓ.

ha sigut al entrar a ua de les sales , hi habia en la pared enganxat com un llom de un llibre però estaba tallat en petits troços de més gran a més petit.






HE FET FOTO A UNA OBRA QUE M'HA CRIDAT TAMBÉ MOLT l'ATENCIÓ...


Amb un simple barret dona personalitat a una persona que no se li veu la cara.