PORTADA [NOU9]

-Tema: NADAL

Explicació: es un dibuix fet només amb boli bic. hi ha UN RELLOTGE que marca les 12 de la nit, principe d'any, està escrita LA PARAULA ANY y NOU al costat de el numero 9, amb això he intentat jugar una mica amb el nom del diari. També hi han diubujixades uves gegants al costat dret del rellotge, amb una suau vel·ladura de colro verd, de fons podem veure papanoel i el trineu, també un arbre de nadal fet amb linies horitzontals.
He jugat amb els distints elements significatius del nadal, i aixì ha quedat.

Antoni Tàpies

Inicia els seus tempteigs artístics durant la llarga convalescència d’una malaltia greu. La creixent dedicació al dibuix i a la pintura l’empenyen a abandonar els estudis universitaris.

A la dècada de 1940 ja exposa les seves obres, de marcada personalitat, que el destaquen en la panoràmica artística del moment. És cofundador de la revista Dau al Set (1948). Influït per Miró i Klee incrementa aleshores el factor iconogràfic i la temàtica màgica.

De mica en mica incorpora elements geometritzants i estudis de color que desemboquen en un interès per la matèria, el qual es tradueix en teles de textura intensa i de grans possibilitats expressives i comunicatives.

Amb aquestes obres Tàpies assoleix, cap a la meitat dels anys cinquanta, el reconeixement internacional. A partir de la dècada dels seixanta incorpora nous elements iconogràfics (signes d’escriptura, elements antropomòrfics, petjades i signes que al·ludeixen a la realitat de Catalunya) i procediments tècnics (noves superfícies, ús d’objectes quotidians i del vernís).

El llenguatge pictòric de Tàpies ha evolucionat des d’aleshores i ha donat com a resultat una creació plàstica diversificada i productiva admirada arreu del món.




La Fundació presenta una selecció nova d’obres d’Antoni Tàpies pertanyents al fons de la Col·lecció. La disposició de les obres obeeix a un criteri cronològic des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat.

ANNA MARIA MAIOLINO

La exposició que vam anar a visitar fa un recorregut pel treball se l'artista brasilera d'origen italià, presenta els seus dibuixos, les seves fotografies, escultures...

El complex treball d'Anna Maria Maiolino té un ampli repertori de temes, interessos i actituds que poblen el seu treball però no segueix una línea en el temps.

El seu treball Glu Glu Glu de l'any 1966-1967 exemplifica l'acostament de Maiolinia la temàtica del cos: connectar el que hi entra i el que en surt. El mateix tema torna a sortir en la dècada de 1990: primer en les escultures que evoquen el menjar en una safata o formes escatològiques.



Les seves instal.lacions en les quals acumula formes bàsiques de fang que semblen acumulacions preindustrials o formes excrementals.

Aquestes instal.lacions de formes rudimentàries , iguals i diferents, modelades directament per gestos primordials i repetitius de la mà, evoquen la pulsió de la vida en les coses quotidianes i els gestos insignificants. Fetes amb fang sense coure, aquestes instal.lacions tenen un caràcter efímer.


FOTOS:

MARISCAL

Per més informació entrar en la pàgina web: http://www.mariscal.com Javier Mariscal és un reconegut dissenyador industrial però ha tocat totes els categories de disseny. Des de 1970 viu i treballa a Barcelona. Les seves obres són amb poques línies però molta expresivitat i reinventa la cotidianitat. És el creador de la mascota dels jocs olimpics el Cobi que va ser molt polèmic i representava un gos de tura català aixafat per un camió. En el 1999 va rebre el Premi Nacional de Disseny, com a reconeixement de la seva trajectoria. La exposició que vam anar a veure repassa els 22 anys d'activitat del seu estudi amb multitud d'obres, cartells, escultures i peces audiovisuals plenes de color. En aquesta exposició podem veure que Mariscal treballa de la cosa més petita a l'empresa més gran. La disposició de les obres és molt original i diferent de la resta d'exposicions. US DEIXO UN VIDEO ! Mariscal estrena una pel·licula, podeu veure el trailer a... - http://www.mariscal.com/blog/ - http://chicoandrita.com/personajes.html

VACCA

ENTRE LA DESTRESA I EL DESASTRE
La tarde de dijous,amb l'artista. Vacca.

Amb Vicens Vacca i Carme Clusellas, directora del Museu.




Aquesta obra és una peça sonora de l'artista Vacca, el seu titol és Vincenzo Succo Marconi, aquesta escultura és inedita i es pot veure per primer cop a Granollers. Ocupa tota la sala i mostra tres reproductors de CD, tres radiotransistors modificats electrònicament i tres CD amb sons enrregistrats.
Tots els aparells estàn penjats del sostre emmarcats per un fragment de marc irregular barroc molt ostentós.
El so es continu i sempre s'escolta algun soroll amb algunes emisores de radio programades amb crescendos i decrescendos.

TREBALL FOTOGRAFIES

SESSIÓ FOTOGRÀFICA. CONTROLS DE LA CÀMERA

Aquesta sessió fotogràfica ha de servir per a saber utilitzar tots els controls de la càmeres réflex: entendre el funcionament general de la càmera, dels objectius, l'ús manual del diafragma i la velocitat d'obturació i d'altres dispositius.

S'us demana que en grups realitzeu un seguit de fotografies per a posar en pràctica els elements teòrics treballats. Totes les fotografies s'han de realitzar segons les especificacions demanades a la taula adjunta.

A part de les especificacions tècniques que es detallen a la taula totes les fotografies es faran a partir d'uns quants objectes que vosaltres mateixos trieu. Ells seran els protagonistes de les fotografies. Podeu col·locar els objectes com vulgueu, instal.lar-los en diferents ubicacions perquè els composicions i els enquadrament siguin idonis per a fer totes les fotografies que s'us demanen. A part de les qüestions tècniques heu de procurar que els enquadraments siguin interessant, heu de procurar pel resultat formal.









Quatre fotografies fent proves utilitzant i no utilitzant alternativament el flaix



1.-Obertura del diafragma: 6,3
Velocitat d'obturació: 100

Altres:sense flaix








2.-Obertura del diafragma: 6,3
velocitat d'obturació: 100

Altres: flaix a full









3.-Obertura del diafragma: 6,3


Velocitat d'obturació: 100


Altres: flais a 1/16






4.-Obertura del diafragma: 6,3

Velocitat d'obturació: 100

Altres: flaix a 1/64






Tres fotografies amb el mateix punt de vista amb quatre distàncies focals diferents

1.-Obertura del diafragma: 4,5f

Velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial




2.-Obertura diafragma: 3,8 f

velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial




3.-Obertura del diafragma: 5,6 f
Velocitat d'obturació: 100
Altres factors: llum artificial




Tres fotografies amb diferents profunditats de camp


1.-Obertura del diafragma: 5,6 f

Velocitat d'obturació: 100






2.-Obertura del diafragma: 5,6f

Velocitat d'obturació: 100





3.-Obertura del diafragma: 5,6

Velocitat d'obturació: 100

Examen de sel·lectivitat de disseny

Exercici 1
[2 punts]
Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que
va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot
aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància
i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys
cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada
d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’una
torradora, com d’una cuina, o d’una planxa.

Isabel CAMPI.


Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:


— .A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes perta -
nyen a la línia aerodinàmica?
Tots dos objectes tenen unes línies gràcils i corbes.

— .Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
Podem dir que encara que tots dos tinguin línes gràcils i corbes, i que fa cinquanta anys anomenesín a els objectes que cmparteixen aquestes característiques aerodinàmics, avui dia diem que un es de modern i l'altre no.



OPCIÓ A
Exercici 2
[2 punts]


Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu
la manera de millorar-lo.

Que no es podria caminar si, fos el cas que el portéssim posat i tinguéssim que aixecar-nos i anar a obrir la porta , per exemple. Si això passes tindríem que treure els peus de dintre, posar-nos unes altres bambes o anar descalç a obrir...

Proposo que sirguessin individuals, un per cada peu, seria mes còmode i asobre de escalfar proporcionaria la funció de calçat.

Exercici 3
[6 punts]
Redisseny d’un embalatge
En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que
es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava
embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).
Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es
pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent
(rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i
el codi de barres.



Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.

Blow-Up

Blow-Up es una película ítalo-británica de 1966, dirigida por Michelangelo Antonioni, con David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Miles, Peter Bowles y la modelo Veruschka von Lehndorff en los roles principales. Producida por Carlo Ponti. Ganadora de la Palma de Oro en el Festival Internacional de Cine de Cannes 1966, al Mejor director.


Argumento
Thomas (David Hemmings) es un cotizado fotógrafo londinense de moda. Una mañana, realiza unas instantáneas en un parque de las afueras, para ilustrar su libro. Pero cuando las revela se da cuenta que hay un cadáver en una de las fotos...



Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula


1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?

La temàtica que tracta la peli va d'un fotògraf que despres de realitzar vàries fotografies en un parc de Londres, descobreix després de revelar-les una forma irreconeixible que resultava ser un cadàver.



TREBALL PELICULA
COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LÍCULA

Thomas va a un parc de Londres i veu a un home i una dona que semblen barallar. Presa moltes fotos de la parella i en el trànsit és vist per la dona, que el persegueix per treure-li el negatiu. Ella ho aconsegueix en l'estudi i Thomas li lliura un rotllo equivocat i revela les fotografies que havia pres de la parella al parc.

En el seu quart de treball obté les imatges i observa - observem - que en el fons borrós van definint les figures de la parella, i sembla estar un home a terra. Torna al parc i veu l'home mort.

La pel·licula te un conflicte,entre l'ambició d'un tot visible i la recerca d'una veritat amagada en les coses i en els personatges.
L' autor de la pel·licula prefereix la discontinuïtat, més propera al còrrer de la vida, abans que la lògica de la causalitat.

Thomas viu atrapat en el disgust, i es llança al carrer per barrejar-se amb el seu ambient d'alegria fingit. L'acció, com hem dit, es desenvolupa a Londres. És l'època de la revolució en el vestir, el predomini de la imatge, les primeres manifestacions juvenils. Al caminar sense propòsit per la ciutat s'enfronta al succés que recull en la seva càmera de fotografia. Allà comença per al protagonista, i també per a l'espectador, el xoc ambigu entre la realitat i l'aparença. Un cadàver que està i després desapareix, vist en una fotografia ampliada que produeix més confusió a la confrontació amb l'experiència guardada a la memòria.



Blow-up conclou com un somni. Ja hem vist que el fotògraf Thomas no es relaciona amb els altres. La seva càmera fotogràfica pot ser l'acostament capaç de mostrar l'ocult. Tot és efímer, com el final de l'obra: Thomas torna al parc i es troba a uns joves amb la cara pintada de blanc. Juguen al tennis amb una pilota imaginària, i Thomas segueix el joc i simula veure la pilota. Escoltem el cop de les raquetes. Llavors passa l'escena amb la qual conclou l'obra, com si tot hagués estat un somni: El fotògraf es va caminant sense rumb per l'herba i desapareix, igual que el cadàver que havia vist i després no estava més.
Escuchar
Leer fonéticamente
Diccionario - Ver diccionario detallado

Ai Weiwei cubre de pipas el suelo de la Tate Modern

http://www.elperiodico.com/es/noticias/cultura-y-espectaculos/20101012/artista-chino-weiwei-cubre-pipas-suelo-tate-modern/528405.shtml
Las instalaciones que periódicamente ocupan el gigantesco hall
de entrada de la Tate Modern de Londres tienen la virtud de sorprender y de no parecerse en nada las unas a las otras. La que ayer presentó el artista chino Ai Weiwei mantiene esa misma tendencia. Weiwei ha cubierto los 1.000 metros cuadrados del suelo del hall con más de cien millones de pipas de porcelana.

La alfombra tiene 10 centímetros de espesor y pesa 150 toneladas. Cuando se pisa, las pipas crujen bajo los pies del visitante como si fueran de verdad, pero, aunque parezcan naturales, es mejor no tratar de hincarles el diente. Vistas más de cerca cada una de las semillas es diferente, no en vano han sido pintadas a mano una por una, con auténtica paciencia de chinos, a lo largo de dos años por cada uno de los 1.600 artesanos de la ciudad de Jingdezhen.

Weiwei aseguró ayer durante la presentación de la pieza a la prensa, que su instalación, titulada Sunflower Seeds (Semillas de girasol), entrelaza los conceptos de individualismo, producción en masa y artesanía. También quiere hacer reflexionar sobre el papel del «individuo, en la sociedad de hoy» y preguntarse si el hombre es «insignificante e impotente, a menos que actúe de forma conjunta». Él, personalmente, solo ha pintado «dos o tres» de las pipas, porque «el proceso es simple pero muy difícil» y se le daba bastante mal, según reconoció.

Sunflower Seeds es la undécima instalación de la serie Unilever inaugurada en el año 2000 en la Tate y por la que ya han pasado unos 24 millones de visitantes. En las ediciones anteriores se han visto, entre otras, la araña gigante de Louise Bourgeois, los ascensores en perpetuo movimiento de Juan Muñoz, el sol resplandeciente de Olafur Eliasson, los toboganes gigantes de Carten Höller, y la grieta que rompía el suelo de la sala, de Doris Salcedo.

COMPARAR EL DISSENY DE DUES REVISTES

Escolliu dues revistes. Comenteu, valoreu i compareu el disseny de les seves portades i dels elements bàsics de la composició de les pàgines interiors.


PRIMERA REVISTA








-Capçalera
A la capçalera se situa el nom de la revista, Cuore.

-Tipografia dels titulars
El nom de la revista, Cuore, està escrit en blanc sobre un fons rosa, la mida de la lletra és "gran" i es pot llegir perfectament.

-Ordenació del text
el text està desordenat, hi ha diferents apartats repartits en tota la portada, uns amb lletres petites i alguns amb lletra més gran.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada
Hi ha moltes imatges a la portada, i unes més grans que altres, també podem trobar molts subtítols i en resum més o menys el contingut de la revista. Conté colors cridaners com el blau cel, groc, rosa, verd, negre, blanc ...
És present a la portada també el preu, a la part superior esquerra.
Hi ha unes vinyetes, que proporcionen com l'acció d'un diàleg entre alguns personatges d'algunes de les fotografies.

-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina
Llama la atención la cabezera y un subtítulo, ambos comparten la misma tipología, color y tamaño( arriba y abajo)

-Elements que destaquen
Destaquen les fotografies i les lletres de colors cridaners.

-Descripció del disseny interior
Les pàgines a l'interior, estan numerades, i trobem els mateixos temes de la portada, però més ampliats i desenvolupats, també amb molt més contingut de fotos.
Conté moltes imatges en general tota la revista costat de entreteniments, entrevistes, horòscop, ofertes ...-Tipografia del text, dels títols, del text ressaltat dels peus de foto...

-Composició dels marges i de les columnes
En aquesta revista hi ha molt poc marge en general mentre que en algunes pàgines estan molt definides en columnes, com ara els tests i algunes entrevistes.

-Elements decoratius, peus i encapçalaments.
El peu de pàgina i els encapçalaments estan lleugerament decorats segons el tema de cada pàgina, contenen el mateix color de fons que tota la pàgina, al peu de pàgina en la posició central, trobem la numeració de les pàgines mentre que en els encapálaments trobem el títol dels diferents articles que trobem repartits en tota la revista.

-Ubicació de les imatges o il·lustracions.
les imatges estan situades de forma irregular, podem trobar imatges centrades, com imatges que estan per sota del text, o imatges que es difuminen y fusionan amb el text.



SEGONA REVISTA


-Capçalera
A la capçalera se situa el nom de la revista, Cosmopolitan.

-Tipografia dels titulars
El nom de la revista, Cosmopolitan, està escrit en vermell sobre un fons blanc, la mida de la lletra és "mitjana" i no es pot llegir perfectament, perque hi ha part del titol que esta escrit subliminalment.

-Ordenació del text
el text està desordenat, hi ha diferents apartats repartits en tota la portada, uns amb lletres petites i alguns amb lletra més gran, cap de aquets apartats de la revista está amb la mateixa tipografia que el nom, están escrits amb lletra cursiva.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada
Hi ha només una imatge a la portada, i de peus a cap, el cap i el braç de la noia que trobem a la fotografia, de la portada, ocupa part del títol, també podem trobar molts subtítols i en resum més o menys el contingut de la revista. Conté colors cridaners com el rosa, vermell, negre, blanc ...
És present a la portada també el preu i el codi de barres, a la part inferior esquerra.

-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina
El que primer crida més l'atenció es la noia de la fotografia, està en roba interior y ocupa gran part de la portada, después el titol i com a últim els subtitols.


-Elements que destaquen
Destaquen les fotografies i les lletres de colors cridaners y diferents tipologies.

-Descripció del disseny interior
Les pàgines a l'interior, estan numerades, i trobem els mateixos temes de la portada, però més ampliats i desenvolupats, també amb molt més contingut de fotos.
Conté moltes imatges en general tota la revista costat de entreteniments, entrevistes, horòscop, ofertes ...-Tipografia del text, dels títols, del text ressaltat dels peus de foto...

-Composició dels marges i de les columnes
En aquesta revista hi ha molt poc marge en general mentre que en algunes pàgines estan molt definides en columnes, com ara els tests i algunes entrevistes.

-Elements decoratius, peus i encapçalaments.
El peu de pàgina i els encapçalaments estan lleugerament decorats segons el tema de cada pàgina, contenen el mateix color de fons que tota la pàgina, al peu de pàgina en la posició central, trobem la numeració de les pàgines mentre que en els encapálaments trobem el títol dels diferents articles que trobem repartits en tota la revista.

-Ubicació de les imatges o il·lustracions.
les imatges estan situades de forma irregular, podem trobar imatges centrades, com imatges que estan per sota del text, o imatges que es difuminen y fusionan amb el text.

SEGON DE BATXILLERAT

LOGO

Després de tornar de les vacances ens posem mans a l'obra i comencem dissenyant un logotip per l'assignatura de dissenys i fonaments.

Us presento una idea per al logotip en distints colors.
PRIMER:






SEGON:





COMENTARI PERSONAL

El primer i segon logotip esta dibuixat en blanc i fons negre i a l'inrevés. Simbolitza: la B de "Bellera" i està escrit ARTS de forma vertical, i ARTS esta fusionat amb un pentagrama que simbolitza la musica. Si posem el logotip en forma horitzontal, es a dir situant ARTS de forma horitzontal ( al damunt ) la B fa forma de un teló.
Crec que es fácil de recordar, i es pot veure correctament en diferents tamanys.




Práctica:
simplicidad. El logo es apropiado para ser utilizado en todo tipo de medios: TV, impresos, uniformes, etc.

Consistente:
Creo que tiene un buen proceso de creación.

Único:
no se ve similar al de alguien.

Memorable:
si se aplican los puntos anteriores, probablemente la marca será memorable. La coloración es un elemento importante, por lo general el elemento más fácil de recordar de una marca es el color. Otro tipo de símbolos o códigos pueden ayudar a recordar una marcas.

Un reflejo:
refleja los valores y objetivos de la asociación.
És Adaptable

Sustentable:
contemporáneo, pero algo clásico. no se si se volverá obsoleto en poco tiempo, pero no cansa a al vista y es fácil de recordar.

VALORACIÓ PERSONAL

Doncs si helena tot Ja s'ha acabat, el passat dissabte dia 22 de maig.
Personalment ha estat un èxit i molt divertit perque hem fet el que ens agradaba que d'això també tractava.
Hem apres molt, y sobretot hem treballat en grup y alló va molt bé per relacionar-se.

yo també crec el que ens ha costat més ha estat el material, ens ha costat molt aconseguir sabates, i per això, vam anar en busca de sabates per tot Granollers,preguntat casa per casa: "teniu sabates velles, trencades o en mal estat que ja no utiliatzareu?"
Gracies a tots aquells que han participat, hi han fet que el nostre projecte arribés fins on va arribar. Com a conseqüència de la falta de material i no numés falta de bambes sino que van tindre que anar empalmant cables petits per fet-ne un de llarg..., finalment el cable que podeu veure en les fotus va acabar ple de coses, no només sabates sinó objectes quotidians o objectes que no es comú veure enllaçat a un cable!.. Podríem anomenar-ho "thingsfiti"

El que ens hagués agradat es penjar sabates més enllà de Granollers, que era el nostre objectiu. Però per mancança de arterial i temps no ha estat possible.Tans sols vem penjar sabates en la Torreta i en tres torres.
Però no ens preocupa gens, ara ve un estiu amb temps de sobre, viatges etc.... I no ho deixarem en una sala sinó que continuarem deixant empremta, perque això ens porta satisfacció personal.

Ara només ens queda realitzar el llibre d'artista, on hi haurà un recull de tot el nostre projecte, materials, esbossos, webs, imatges.. entre altres.

Planeta Bellera

Planeta Bellera
Finalment, el meu projecte Shoefiti, juntament amb la Helena, s'ha modificat una mica però segueix tenin la mateixa finalitat.

Aquí deixo un àlbum amb imatges sobre el Shoefiti, perquè tingueu una idea del què és.Sius lau qui tingui sabates que ja no utilitza, velles trencades etc... tan com petites o grans i vulgui col·laborar amb el nostre projecte que ens les faci arribar. Gràcies :)

Aquí el link;
http://www.flickr.com/photos/33868550@N07/sets/72157613419332220/

Planeta Bellera Shoefiti

Per; Dana Musso i Helena Hernàndez

En el nostre projecte no hi haurà una cap de grup, ja que som un grup molt reduït.
Com podriem resumir el nostre projecte?
La frase sintètica que creiem idonia pel shoefiti és:

Art o llegenda cada sabata deixa empremta, i té la
seva pròpia història, i les nostres no seran menys..

INTRODUCCIÓ

Les grans ciutats no es queden curtes amb llegendes urbanes i expressió artístiques. Lo últim és el Shoefiti, joc de paraules en anglès de shoe(sabata) i graffiti. Consisteix en adornar els carrers amb calçat de tota mena penjat en els cables telefònics o de la llum.
Són moltes les llegendes que s'han explicat sobre aquest fenomen, però realment poc se sap sobre el seu origen o la seva raó de ser. En les pistes de bàsquet era habitual jugar-se les sabatilles en un u contra un i penjar bé alt les del perdedor en un acte de humiliació. Hi ha qui assegura que les sabatilles penjades són un codi entre bandes urbanes, ja sigui per a marcar el seu territori, per a honrar algun company mort o, simplement per a assenyalar on es pot aconseguir droga. Uns altres ho atribuïxen a una broma adolescent per a anunciar a tot el veïnat que algú ha perdut la virginitat. També, la versió més comú és la qual ho atribuïx als estudiants d'institut que les llencen als cables per a celebrar el dia de la seva graduació. Sigui com sigui, aquest fenomen conegut com Shoefiti s'esta estenent per tot el món i ens demostra que les sabatilles que calcem poden ser art.

PER QUÈ AQUEST PROJECTE ?

Aquest projecte ens va semblar interessant perquè és un art del que se n’ha parlat poc, tan com per mitjans de comunicació o la societat en general. Perquè esta mal vist però actualment en molts països és considera art de carrer juntament amb el graffiti.

DESENVOLUPAMENT

El lloc on és realitzarà el projecte serà fora del recinte de la Roca Umbert, és farà pels carrers de les ciutats, però quedarà immortalitzat fotogràficament i també s’enregistrarà el soroll del lloc on s’hauran llençat les sabates, és a dir, el soroll de la ciutat. Per tal de traslladar a l’espectador a les situacions viscudes amb l’ajuda de les fotografies. _Amb això volem aconseguir no només exposar fotografies, la visió sinó que també l’ambient el soroll de caos de les grans ciutats.

L’exposició dintre de l’espai d’arts;
Dintre de la sala, l’obra ocuparà des de la primera columna a la segona, és necessari aquest lloc perquè les columnes imiten als pals elèctrics, desprès nosaltres penjarem cable que vagi d’una columna a l’altre i allà estaran les fotografies penjades.

Pel que fa al temps, l’obra s’anirà fent mica en mica, tindrà un seguit de processos, s’aniran penjant fotografies a mesura que s’hagin fet.

Esboç

INTERVENCIONS

Hi hauran 12 intervencions, és a dir 12 parells de sabatilles seran penjades en els cables elèctrics. Cada intervenció serà realitzada en un lloc diferent de la resta, el que implica que també hi hauran 12 sons o registres diferents. Finalment l’última intervenció serà la nostre, és a dir, practicarem el shoefiti amb les nostres pròpies bambes dintre la sala de l’espai d’art de la Roca Umbert.


Cada sabata, tindrà un toc diferent a la resta, estaran pintades amb diferents tècniques, aprofitant el que hem après a les classes de tècniques d’expressió grafico-plàstiques. Totes les tècniques estaran pintades amb colors primaris, colors bàsics, per així crida més l’atenció del públic, és a dir dels vianants.


TASQUES DE CADA MEMBRE DEL GRUP


Pel que fa a les tasques del projecte, com som dos, tan l’una com l’altre farem tot, perquè per una sola persona és massa.

LISTA DE MATERIAL

- 15 metres de cable gruixut ( 2 centímetres de diàmetre, aproximadament )
- 6 cartons ploma mida din-A3
- 1 paquet de pinces de fusta d’estendre la roba
- 10 parells de sabates, de tota mena i mides possibles. (poden ser de segona mà)
- Pintura plàstica (verd, vermell, blau i groc)
- Loop per enregistrar el soroll del carrer.
- Cascos o auriculars
- 12 imatges impreses mida din-A3
- 6 imatges impreses mida estàndard (10x15)

Tomas Hirschhorn,

Thomas Hirschhorn



Nascut a Berna el 1957, va estudiar disseny gràfic a la Schule für Gestaltung de Zuric. Així doncs, Thomas Hirschhorn és un "dissenyador gràfic suís": una expressió, tres paraules que evoquen un món de neteja i rigor, d'exactitud i eficàcia, possiblement la forma d'art més evolucionada.

Christian Boltanski i Annette Messager

Christian Boltanski





Christian Boltanski (París, 6 de setembre de 1944) és un artista francès. Boltanski és fotògraf, escultor i cineasta, conegut principalment per les seves instal.lacions.


Annette Messager




Annette Messager és una artista contemporània francesa, (dona de Christian Boltanski) de fama internacional segons els entesos, que va representar a França a la Biennal de Venècia el 2005 i es va dur a casa el Lleó d'Or Serà per això, pel Lleó d' Or, que el Centre Pompidou de París l'ha dedicat uns quants metres quadrats en un conjunt exposicional anomenat "Les Messagers".

CHRISTO

Christo (n. Gabrovo, Bulgària, 13 de juny de 1935) i Jeanne-Claude (n. Casablanca, Marroc, 13 de juny de 1935) són un matrimoni d'artistes que realitza instal • lacions artístiques ambientals, similars al Land Art
Es caracteritzen, principalment, per utilitzar tela per embolicar gegantins edificis o cobrir extenses àrees públiques.




Han realitzat les seves instal.lacions en diferents països: l'any 1972 van folrar el edifici del Reichstag a Alemanya i el 1985 van cobrir el Pont Nou a París. També van construir una cortina de 39 quilòmetres de llarg, anomenada Running Fence, en la comuna francesa de Marin el 1973. El seu treball més recent va ser "The Gates" (2005), el que va consistir a instal lar 7.503 marcs metàl • lics en el Central Park de Nova York.


Christo, l'artista primordial i dissenyador dels projectes del duo, va néixer el 13 de juny de 1935 a Gabrovo, Bulgària. El seu pare, Vladimir Javacheff, era una científic i la seva mare, Tsveta Dimitrova, era secretària de l'Acadèmia de Belles Arts de Sofia. Els artistes de l'Acadèmia que visitaven la seva família van observar el talent artístic de Christo a una primerenca edat.

Per part del seu pare, Christo és descendent d'un immigrant alemany a Bulgària. El besavi de Christo, l'alemany Friedrich Fischer, havia inventat un sistema modern per a la producció massiva de rodaments. Fischer va enviar al seu fill-l'avi de Christo, Vitus Fischer-a Bulgària per a inaugurar la primera fàbrica de rodaments de Europa de l'Est. Després col.lapsar el projecte (14 obrers búlgars van morir en un accident a la fàbrica) i en veure que la policia local el mirava amb recel, Vitus Fischer va canviar la seva identitat a la de Dmitri Javacheff, nom d'un dels treballadors que van morir en l'accident . Amb la seva nova identificació, Vitus es va reincorporar a la societat com un búlgar comú i corrent i va començar a treballar en un negoci de producció de llet. El nét de Dmitri, Vladimir Javacheff, va mostrar les aptituds tecnològiques del seu avi i es va convertir en un científic acadèmicament reeixit a Bulgària, tot i que encara era pobre.




Christo es va adonar dels seus orígens alemanys en la dècada dels 1970 i, després d'un breu judici en les corts de la llavors Alemanya Occidental, va ser indemnitzat amb el 49% del patrimoni de Friedrich Fischer. Encara que això faria de Christo un milionari, ell va decidir viure modestament d'una part del que produïa la seva obra artística, donant la majoria dels seus ingressos i tota la seva herència a organitzacions de caritat.

En la seva joventut, Christo es va interessar en el Teatre i en les obres de Shakespeare. El 1953, va ser admès a l'Acadèmia de Belles Arts, però es va desil · lusionar l'esctricto currículum imposat pel Partit Socialista de l'època. Va estudiar Art a l'acadèmia de Sofia des de 1952 fins 1956 i un altre any més en Praga, Txecoslovàquia. El 1957, Christo va fugir del estat socialista amagant-se en un camió que transportava medicina a Àustria.

Christo es va instal.lar ràpidament en Viena i es va matricular a l'Acadèmia Vienesa de Belles Arts. Després de només un semestre allí, va viatjar a Ginebra i després es va mudar a París. A causa del viatge, va perdre la ciutadania i es va convertir en una persona apàtrida. La seva vida a París es va caracteritzar per la carència econòmica i l'aïllament social, que va ser incrementat per la seva dificultat per a aprendre l'idioma francès. Va guanyar diners pintant retrats, el que va comparar amb la prostitució. En visitar les galeries i museus de la ciutat, es va inspirar en l'obra de Joan Miró, Nicholas de Stael, Jackson Pollock, Jean Tinguely i principalment en la de Jean Dubuffet.



El gener de 1958, Christo va fabricar la seva primera peça de "art embolicat": va cobrir un pot de pintura buit amb un llenç remullat en acrílic. Ho va amarrar i va pintar amb goma d'enganxar, sorra i pintura d'automòbil. Un empresari alemany, anomenat Dieter Rosenkranz, va comprar diverses obres petites "embolicades" per Christo. Va ser a través de Rosenkranz que Christo va conèixer a l'artista francès Yves Klein i l'historiador de l'art Pierre Restany.

Joana Vasconcelos

Es caracteritza per la creació de nous mobles o útils recognoscibles a partir d'objectes comuns i propers a l'experiència diària. L'àmbit domèstic del qual procedeixen no pretén-encara que parteixi d'una descontextualització-ser la causa d'una barrera que produeixi l'estranyament en la contemplació del resultat. Es tracta més aviat d'una resposta desenfadada que defuig el rigor i elimina el tedi de l'acumulació a força de l'ocupació de enèrgiques tonalitats.

La peça més divertida i que ens introdueix al que després veurem a l'interior és Plastic Party, una taula construïda en ferro exposada a la intempèrie al pati de la galeria que té de particular ser el suport d'infinitat de Tupperware-la col.lecció de colorits i utilíssims recipients de plàstic indispensable en la cuina dels noranta-. En un dia de pluja, les gotes xoquen a l'ensopegar en el seu camí amb les superfícies brillants i de variat mida dels tuperwares afegint una atracció més a aquesta simfonia alegre de formes i colors.

turbinegenaeration

El projecte turbinegenaeration m'ha agradat moltisim, ha sigut molt entretingut i sobretot la gent ha possat molt de la seva part... ens ha donat a coneixer coses de nosaltres mateixos i dels companys...nosaltres vam estar el últim grup y vam poder fer una mica el que vam voler y sobretot omplir-ho tot de pertenencies ,etc...



El meu objecte que vaig portar a part de el meu autorretrat, es un troset d'anunci que hi ha enganxat només sortir del meu parquing, ya que després no baixo de la moto fins arribar al cole... el troset no es pot apresiar a la foto, però esta dins l'edifici que he fet amb cartró que simboliatza el meu parking...





Aquesta es una foto de la meva moto, vaig voler representarla amb cartró y cinta adesiva, crec que es part de la meva runina...




Aqui hi ha una foto de com va quedar tot al final del projecte turbinegenaeration:





Aqui hi ha una foto del meu recorregut de casa al cole tots els matins...
m'aixeco a les 7 , agafo la moto a les 8:00 i a les 8:13 estic al cole...




RUTA:

Em dirigeixo cap al sud a Carrer de Rafael Casanova cap C-1415b/Carrer de Torras i Bages després Gir a la dreta en C-1415b/Carrer de Torras i Bages
A Plaça de la Constitució, gir la segona sortida cap a Carrer de Roger de Flor i
A la rotonda, prendre la tercera sortida en direcció C-352/Carretera de Barcelona
Després Gir a la dreta al'avinguda de Francesc Macià/BP-5002
I més endavant Gir a l'esquerra per continuar per Avinguda de Francesc Macià/BP-5002
Un cop més Gir a la dreta en C-352/Carretera de Barcelona
I a la rotonda, prendre la primera sortida en direcció Carrer d'Esteve Terrades i arribo a l'escola.



Aqui hi han algunes fotos de camí al cole: