Blow-Up

Blow-Up es una película ítalo-británica de 1966, dirigida por Michelangelo Antonioni, con David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Miles, Peter Bowles y la modelo Veruschka von Lehndorff en los roles principales. Producida por Carlo Ponti. Ganadora de la Palma de Oro en el Festival Internacional de Cine de Cannes 1966, al Mejor director.


Argumento
Thomas (David Hemmings) es un cotizado fotógrafo londinense de moda. Una mañana, realiza unas instantáneas en un parque de las afueras, para ilustrar su libro. Pero cuando las revela se da cuenta que hay un cadáver en una de las fotos...



Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula


1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?

La temàtica que tracta la peli va d'un fotògraf que despres de realitzar vàries fotografies en un parc de Londres, descobreix després de revelar-les una forma irreconeixible que resultava ser un cadàver.



TREBALL PELICULA
COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LÍCULA

Thomas va a un parc de Londres i veu a un home i una dona que semblen barallar. Presa moltes fotos de la parella i en el trànsit és vist per la dona, que el persegueix per treure-li el negatiu. Ella ho aconsegueix en l'estudi i Thomas li lliura un rotllo equivocat i revela les fotografies que havia pres de la parella al parc.

En el seu quart de treball obté les imatges i observa - observem - que en el fons borrós van definint les figures de la parella, i sembla estar un home a terra. Torna al parc i veu l'home mort.

La pel·licula te un conflicte,entre l'ambició d'un tot visible i la recerca d'una veritat amagada en les coses i en els personatges.
L' autor de la pel·licula prefereix la discontinuïtat, més propera al còrrer de la vida, abans que la lògica de la causalitat.

Thomas viu atrapat en el disgust, i es llança al carrer per barrejar-se amb el seu ambient d'alegria fingit. L'acció, com hem dit, es desenvolupa a Londres. És l'època de la revolució en el vestir, el predomini de la imatge, les primeres manifestacions juvenils. Al caminar sense propòsit per la ciutat s'enfronta al succés que recull en la seva càmera de fotografia. Allà comença per al protagonista, i també per a l'espectador, el xoc ambigu entre la realitat i l'aparença. Un cadàver que està i després desapareix, vist en una fotografia ampliada que produeix més confusió a la confrontació amb l'experiència guardada a la memòria.



Blow-up conclou com un somni. Ja hem vist que el fotògraf Thomas no es relaciona amb els altres. La seva càmera fotogràfica pot ser l'acostament capaç de mostrar l'ocult. Tot és efímer, com el final de l'obra: Thomas torna al parc i es troba a uns joves amb la cara pintada de blanc. Juguen al tennis amb una pilota imaginària, i Thomas segueix el joc i simula veure la pilota. Escoltem el cop de les raquetes. Llavors passa l'escena amb la qual conclou l'obra, com si tot hagués estat un somni: El fotògraf es va caminant sense rumb per l'herba i desapareix, igual que el cadàver que havia vist i després no estava més.
Escuchar
Leer fonéticamente
Diccionario - Ver diccionario detallado