domingo, 29 de noviembre de 2009

Destino: Woodstock

Opinió personal de la pel·licula:


La pel·lícula m'ha agradat molt. Té els seus moments de comèdia i altres de trama. Defineix més o menys el que va anar per aquell temps el gran festival.
Juga molt donant intensió òptica per a simular la sensació d'estar sota els efectes de la droga.
Al principi de la pel·lícula no vaig imaginar que es desemboqui d'aquesta manera, així que em va impressionar i em va ensenyar coses que no sabia. Respecte a l'acció de la peli, crec que tot el món és lliure de fer amb el seu cos i amb la seva vida el que vulgui sempre que no molesti als altres, com ja vaig comentar el dia de la pel·lícula quan entre tots vam parlar del que ens havia semblat.

viernes, 20 de noviembre de 2009

VOCABULARI

INTERVENCIÓ
Significat: Inspeccionar, examinar o fiscalitzar (una cosa).
i també pot significar prendre part en alguna cosa.
·El Centre Cultural Imaginari: és una entitat cultural no lucrativa fundada l’any 1.995 per l’artista multidisciplinari i humanista Kiku Mistu, que treballa amb l’objectiu de millorar l’estat del món a través d’intervencions artístiques i educatives.
·El gran concepte que defineix el CCI sota el títol “intervencions artístiques per un món millor”, es construeix a partir del foment de la Imaginació sota la referència dels Valors per a millorar la vida individual de cadascú.



PERFORMANCE
Significat: és una actuació artística en directe a on hi ha una important posada en escena, on habitualment l'artista (conegut com performer) es comporta d'una manera particular per a altre grup de gent (públic o audiència).
El terme Performance s'ha difós en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art, que significa art en viu. La performance està relacionada a:
- L'art conceptual:és un moviment artístic en el qual les idees dins d'una obra són un element més important que el sentit pel qual l'obra es va crear.
- Als happenings: té com temptativa el produir una obra d'art que no es focalitza en objectes sinó en l'esdeveniment a organitzar i la participació dels espectadors, perquè deixin de ser subjectes passius i, amb la seva activitat, arribin a un alliberament a través de l'expressió emotiva i la representació col·lectiva.
- Al moviment artístic Fluxus: és una actitud. No és un moviment o un estil artístic, ha de ser simple. L'art és petit, el text és curt i les actuacions (performances) breus. Ha de ser divertit, Si no és divertit, no és Fluxus.
- Body art:es denominen processos artístics en els quals l'artista utilitza el seu propi cos com suport material de l'obra.


ORIGENS DEL PERFORMANCE:
La paraula performance va començar a ser utilitzada especialment per a definir certes manifestacions artístiques a la fi dels anys seixanta. Aquesta expressió artística va tenir el seu període d'esplendor durant els anys setanta, tot i que la història de les "performances" comença a principis del segle XX, amb les accions en viu d'artistes de moviments avantguardistes.

Performen famòs:Chris Burden



INSTALACIÓ


Una Instal·lació artística és un gènere d'art contemporani on allò exposat no és un objecte sinó un conjunt d'objectes. Aquest conjunt forma una única obra per on l'espectador pot transitar i sovint, pot tocar o interaccionar amb alguns objectes.

Un gran exemple de Instal·lació artística està demostrada en l'exposició de Pep Duran.

Chris burden

Chris Burden (Boston, 1946), és un artista estatunidenc conegut per les seves performances.

Tim Burton

Timothy William Burton (Burbank, Califòrnia, 25 d'agost de 1958) és un director de cinema nord-americà també és dibuixant, escriptor i artista plàstic.




La seva carrera va començar a la factoria Disney on va participar en la pel·lícula Tod y Toby tot i que a la pel·lícula no hi van afegir cap dels seus dibuixos.
A través dels seus treballs es veu en el director una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Arran d'això ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o d'altres personatges populars que no se senten en concordança amb el seu estatus.

Actualment, el director de cine, tindrà la seva pròpia retrospectiva al MoMA,( Museo d' Arte Modern de NovaYork), des del proper dia 22 de Novembre. Dibuixos, guions gráfics, titelles, maquetes i vestuaris originals s'exposaran al públic. L'extensa carrera del cineasta i escriptor estadounidens. Més de 700 objectes mai vistos faran un recorregut pels 27 anys de carrera de Tim Burton, amb dibuixos i escultures creades en el surrealisme pop i material original produït durant les seves pel·lícules.


DESDE EL 1982 fins avui día...

Ha participat en les següents pel·lícules:

Alice in Wonderland (2010),Sweeney Todd (2007),Bones (2006),La núvia cadàver
(2005),Charlie i la fàbrica de xocolata (2005),Big Fish (2003),El planeta dels simis (2001),Sleepy Hollow: la llegenda del genet sense cap (1999),Mars Attacks!(1996), James i el préssec gegant (1996) (productor),Ed Woold (1994),Malson abans de Nadal (1993)(productor i director d'art),Batman Returns (1992),Edward Scissorhands (1990),Batman (1989),Beetlejuice (1988),La gran aventura de Pee Wee (1985),Frankenweenie (1984) i Vincent (curt Animat) (1982)

jueves, 19 de noviembre de 2009

FOTO FINAL DE POE







DE TOOOOOTESSSSS les fotus que vaig fer-me , he triat aquesta.
perque té un significat ben distint a totes les altres, dins d'un conte
de Edgar Allan Poe, titulat Ligeia
diu amb aquestes paraules: "Pero no por ello puedo definir mejor ese sentimiento, ni analizarlo, ni siquiera percibirlo con calma. Lo he reconocido a veces, repito, en una viña, que crecía rápidamente, en la contemplación de una falena, de una mariposa, de una crisálida, de un veloz curso de agua. Lo he sentido en el océano, en la caída de un meteoro. Lo he sentido en la mirada de gentes muy viejas. Y hay una o dos estrellas en el cielo (especialmente una, de sexta magnitud, doble y cambiante, que puede verse cerca de la gran estrella de Lira) que, miradas con el telescopio, me han inspirado el mismo sentimiento."

vull fer-me pasar per una papallona, pero no una papallona feliç, aquesta papallona està envoltada fins al coll, encara, per seda. El capoll d'un cuc de seda.





____________________________________________________________________________
La fotografia està feta a les 13:30 del migdia del disabte passat.

Duc la cara maquillada amb colors vermells i negres, però en la fotografia no es poden apresiar ja que vaig decidir posar-la en to sípia per a donar-li més efecte de calma.
La fotografia consta de :
-un "capoll" fet amb tela , lligat a la branca d'un arbre, i jo com protagonista estic dintre d'ell fent-me passar per una papallona.

Enquadrament: La foto està inclosa dins d'un marc en posició vertital.
Fora de camp: El fora de camp és la resta de bosc, arbres... que no hi apareix en la fotografia i la terminació del meu cos fins als peus.
Composició: En la imatge hi apareix la figura humana (jo)ficada disn de un capoll d'un cuc de seda fet amb tel·la , i l'arbre on està lligat aquest capoll.
Punt de vista distància i plans: El punt de vista d'aquesta imatge és d'un pla tres cuarts frontal , la distancia és de mig pla.
L'enfocament: L'element principal que apareix enfocat és la cara de la figura humana i el capoll , en segon plà hi trobem el bosc.
El tractat de llum i dels colors: La imatge no esta retocada amb photoshop ni he aplicat una llum ni he il·luminat el cos, els colors que predomina es el color sepia.
Efectes òptics: L'efecte òptic es una mica crear soletat, tranquilitat, sonar a entendre el sonmi profunt que manifesta aquesta papallona.

MAQUILLATGE:



Espero que us agradi la idea!.

video de una de les obres de Jordi Pericot

Troncs de con

Metacrilat estriat sobre pintura

Aquests són els efectes que crean algunes de les obres de Jordi Pericot:





JORDI PERICOT




JORDI PERICOT
20 anys d'art cinètic, 1964-1984

La història de en Jordi Pericot, la va explicar la Carme Closellas, directora del Museu de granollers.

Etapes de en Jordi:
El museu de Granollers acull totes les seves etapes en una exposicióintinerant del Museu Municipal de Nàutica del Masnou que neix amb l'objectiu de donar a conèixer aquest artista local.
l'exposició es un recorregut a través de l'art comtemporani, tot vinvulant l'art i la ciència con a elements precursors de l'actual cultura de l'imatge.
Jordi Pericot es un dels màxims representants de la modalitat de l'art cinètic al nostre país.
ART CINÈTIC; és l'art que neix amb la voluntat d'aproximar i fer participar l'espectardor en la creasió de l'artista,de aquesta manera l'espectardor deixa de ser passiu a ser un subjecte participatiu.

LES ETAPES DE JORDI:
Época de París

Inauguració de la primera exposició a la galeria Damier a París. 1963.

El món de la plàstica

La producció plàstica de Jordi Pericot es configura en quatre períodes: del 1960 al 1963, abstracció gestual; del 1964 al 1966, art pop i art brut; del 1966 al 1985, cinetisme, i els darrers anys ha tornat a una figuració influïda per la nova figuració.
OBRES:



aquesta obra distingeix clarament un estil de les tendènies de l'época.
Plats i mans. 1972. Tinta xina sobre paper.

Miralls guerxos
Les obres d'aquesta època estan formades per diferents composicions de caixes de fusta blanques on es treballa el color per reflexió de la llum dins la concavitat d'aquestes hi trobem uns acers inoxidables on hi vibren colors. Cadascú de vosaltres podrà comprovar com es mou el joc cromàtic dels colors amb la reflexió de la llum i veureu com es transforma amb el moviment de l'espectador. El nom de Miralls guerxos prové de Cirici Pellicer director de la càtedra de Jordi Pericot.

Com anomenarieu aquestes obres?

Ell els anomena Espais. En el fons de les intencions aristiques de Pericot ens retrobem un món pròpi viscut per un món formal imaginat, que també podem crear i inventar gràcies al món dels miralls.


OBRES;



Metacrilat estriat sobre pintura

Hi ha moltes maneres de fer aquest joc de colors, però Jordi Pericot treballa amb liníes de cartró pintades de colors diferents i amb el metacrilat estriat al damunt crea un joc visual que fa que al despleçar-se l'espectador es produeixin canvis cromàtics. (+ video)







Troncs de con

L'efecte que creen els troncs de con sobre la pintura fa que hi hagi moltes combinatòries que creen efectes fascinants amb la llum ( + video )







Pintura sobre alumini anoditzat i trepat.
Cinetisme geomètric


Jordi Pericot treballa amb la combinatòria: forat, forma i color en aquesta etapa artística.











Pintura sobre fusta. Cinetisme orgànic.

Després de tant treball cinètic geomètic intenta trobar un pas cap al moviment orgànic.

OBRES;
Moviment vital 1983. Pintura sobre fusta.







Múltiples ulls per a una mirada. 1983.
Pintura sobre fusta.




Seqüència en present. 1983.
Pintura sobre fusta.





Egomassa. 1984.
Pintura sobre fusta






Equip d'identitat en passat. 1984.
Pintura sobre fusta.





Pericot li dona coherència fonètica com fotogrames de cinema.








___________________________________________________________________________________
Opinió Personal.

Les obres de en Jordi Pericot M'han agradat moltisim i l'art cinètic m'ha cridat molt l'atensió.No sembla tant dificil, i amb això es treu molt de profit.

martes, 10 de noviembre de 2009

viernes, 6 de noviembre de 2009

SORTIDA; IMBRIC

DIVENDRES 30, Í-M-B-R-I-C.


Pep Duran.
En la sala d'exposicions del Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu. Els alumnes de primer de batxillerat de el col·legi IES BELLERA (nosaltres ) hem conegut de primera mà l'obra de l'artista Pep Duran, que numés va tardar en montar-lo tot una setmana, i hem après què és un collage, un macro-collage , què vol dir la paraula 'ímbric',emmetxar, alagories visuals i que era el constructivisme.

Hem après a llegir les imatges de les obres d'en Pep Duran, fent servir la imaginació. I, finalment, hem posat en pràctica tot el què hem observat .
Una vegada acabada la esplicació hem dibujat un plànol de tota la obra i prendre apunts.


Aqui us deixo una frase que sortia en la obra de en Pep Duran :
PROLONGAR LES IMATGES ,FENLES SORTIR DEL MARC, CONSTRUÏN UNA LINEA INFINITA.


M'ha agradat moltisim aquesta sortida, he obert la ment i he après a utilitzar molt més l'imaginació quan es tracta d'observar.

martes, 3 de noviembre de 2009

PLUJA D'IDEES

LA TEVA OMBRA (photoshop)


TRISTESA ( llagrimes artificials )





MÉS POE...

D'aquest video vaig treien idees per fer la foto de Poe.
http://www.youtube.com/watch?v=9wTwFuhSgEU&feature=related


CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC (sortida-exposició)

DIJOUS 29, sortida .

Exposició CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC

Laura Plana Garcia es la comissariat de les obres de tots els artistes que es donen a coneixer a l'Espai D’Arts Roca Umbert Fàbrica de les arts.


Les dues obres que més m'han agradat han sigut:


La de en Miquel Garcia, que desenvolupa el projecte Interferències. Desencontres en la Comunicació, desde 2007, on investiga i informa sobre els codis de comportament rebuts en entrevistes i enregistrament vídeo d’aquelles persones desplaçades, exiliades o refugiades en països d’arreu del món. Ha desenvolupat aquest projecte a Portugal, Canadà, Israel, Palestina i Brasil, entre altres. La seva metodologia d’anàlisi i recerca s’aproxima a l’antropologia i la sociologia cercant un sistema de representació basat en vídeos, mapes, il·lustracions, dibuixos i gràfiques.
Presenta la obra [This World III: Mapes de Felicitat i Riquesa (2009)].



Aquesta obra m`ha sobtat una mica, m' possat a pensar qui es mes feliz i qui ho es menys, però mai per països...la manera de demostrar tot allò.


i també m'ha agradat aquesta que, [ADUVis (beta) (2008)] és una obra de net-art de Daniel Jacoby, i introdueix la idea de l’estructura arbre i les seves característiques de simplicitat com a disposició per a qualsevol tipus d’informació, com a forma de coneixement. Encara que sovint no sigui la forma de visualització més especialitzada, ADU (acrònim espanyol de Arbre de Dades Universal) és un intent de concentrar totes les dades de l’univers en un sol arbre, amb l’univers com arrel. L’arbre és creat amb aplicació Java i és obert a participació.


Aquesta obra m'ha agradat moltisim, et fa pensar , et fa reflexionar que som molt petits a comparació de tot allò que ens envolta.








També van expossar les seves obres els seguents artistes:

Tjasa Kancler
Perla Montelongo
Robin Rimbaud
Katarina Matiasek



domingo, 18 de octubre de 2009

ENCÈS, APAGAT ?


-L'ENQUADRAMENT

de forma rectangular, més ample que alt.


-MOSTRAR I OCULTAR: EL FORA DE CAMP

és una selecció d'un espai concret de la realitat visible... en aquest cas ,l'espai que he escullit ha sigut de tota una fusta sencera ,un tròs on hi habia un interuptor de plàstic molt vell.



-ORDENAR ELS ELEMENTS DINS DEL CAMP DE LA IMATGE: LA COMPOSICIÓ
Hi ha un interruptor de forma circular cargolat a un tros de fusta amb dos cargolls està centrat a la fotografia a un angle de 90 º.


-LA MANERA D'OBSERVAR: EL PUNT DE VISTA, LA DISTÀNCIA, ELS PLANS

he capturat el fragment de realitat a una distancia de molt menys d'un metre,gairabé estaba tocan-lo. Estic completament parel·lel a l’objecte. Està feta en primer plà, I amb un plà detall. He agafat la totalitat de l’interruptor i parcialment la fusta i el fons.


-L'ENFOCAMENT. LA PROFUNDITAT DE CAMP
en aquesta imatge hi han dos elements l‘interruptor i la fusta que estan enfocats i el fons que està desenfocat . La imatge te una mica de profunditat de camp,podem localitzar un primer (interruptor ) i un segon terme (fusta).

-EL TRACTAMENT DE LA LLUM I DELS COLORS

la incidencia de llum en la fotografia es natural,la llum neix a la part dreta inferior , es pot veure hombra darrera de l’interruptor i a la part esquerra superior.
Els colors que predominen en l'imatge son els marrons i grisos.

-ELS EFECTES ÒPTICS

l'angle de visió que obtenim mirant la imatge es el mateix que poden captar els nostres ulls en simple vista. No produeix,no corregeix, ni exagera aberracions òptiques. les intencions comunicatives de l'imatge es el perquè serveix l’interruptor , les I.significatives intenten donà a entendre la menera de la cual miren les persones encès o apagat? i les I.creatives, la sensació de que ha pasat molt temps en la mateixa posició

ESQUERDA


-L'ENQUADRAMENT
de forma rectangular, més ample que alt.

-MOSTRAR I OCULTAR: EL FORA DE CAMP
és una selecció d'un espai concret de la realitat visible... en aquest cas ,l'espai que he escullit ha sigut de tota una PARET sencera ,un tròs on hi habia una esquerda . M'ha semblat interesant per que la fotografia pot donar molts punts de vista i sensacions.

-ORDENAR ELS ELEMENTS DINS DEL CAMP DE LA IMATGE: LA COMPOSICIÓ

he triat desenfocar part de l’esquerda per donar-li importàcia a numés la part enfocada i no he deixat que es vegi molta part de la paret.


-LA MANERA D'OBSERVAR: EL PUNT DE VISTA, LA DISTÀNCIA, ELS PLANS

he capturat el fragment de realitat a una distancia de molt menys d'un metre,gairabé estaba tocan-la. Te molt de detall. Podem ,fins hi tot, observar detalls dins l’esquerda. Està feta en pla tres cuars i plà detall.


-L'ENFOCAMENT. LA PROFUNDITAT DE CAMP

en aquesta imatge hi ha un element que està mitg enfocat i mitg desenfocat. .la imatge te una mica de profunditat de camp,podem localitzar un primer (paret ) i un segon terme (fons de l'esquerda).


-EL TRACTAMENT DE LA LLUM I DELS COLORS

la incidencia de llum en la fotografia es molt poca i natural, es pot veure una mica de hombra dins de l' esquerda . Els colors que predominen en l'imatge son els grisos i marrons .

-ELS EFECTES ÒPTICS

l'angle de visió que obtenim mirant la imatge no es el mateix que poden captar els nostres ulls en simple vista.perquè es una imatge fet amb molta nitidació i de molt a prop. No produeix, no corregeix, ecepte exagerar aberracions òptiques, que ja que es una imatge feta "de costat" sembla que sigui l'esquerda més llarga del que és realment.
Les intencions comunicatives de l'imatge es la profunditat, les I.significatives intenten donà a entendre " la separació"i les I.creatives, el que fà el pas del temps.

LLUM DE CEL


L'ENQUADRAMENT


de forma rectangular, més ample que llarga.



-MOSTRAR I OCULTAR: EL FORA DE CAMP


és una selecció d'un espai concret de la realitat visible... en aquest cas ,l'espai que he escullit ha sigut una part de una paret de la fàbrica on hi habia una llum de forma rodona amb un fons amb elements rectes. M'ha semblat interesant per la sensació que proporciona un objecte circular dins d'un cuadrat.



-ORDENAR ELS ELEMENTS DINS DEL CAMP DE LA IMATGE: LA COMPOSICI


he triat que de tota la paret numés la part on hi ha la lampara de llum i l'he centrada la linea de el sostre de l'edifici es paral·lel a l'expectador.



-LA MANERA D'OBSERVAR: EL PUNT DE VISTA, LA DISTÀNCIA, ELS PLANS


he capturat el fragment de realitat a una distancia de dos o tres metres dirreció al cel . Està feta en un pla sencer i contrapicat. No he agafat la totalitat de la paret de l'edifici .



-L'ENFOCAMENT. LA PROFUNDITAT DE CAMP


en aquesta imatge hi han dos elements,la llum i el cel ,entre altres aquets son els mes importants. La imatge te profunditat de camp,podem localitzar un primer (pared ) un segon terme (llum)i un tercer terme (el cel)



-EL TRACTAMENT DE LA LLUM I DELS COLORS


la incidencia de llum en la fotografia es natural, del sol i s'origina a la part superior de l'imatge, deixan hombres en algunes parts inferiors. Els colors que predominen en l'imatge son els colors negres, tronja, blaus i grisos.




-ELS EFECTES ÒPTICS


l'angle de visió que obtenim mirant la imatge no es el mateix que poden captar els nostres ulls a simple vista. produeix, corregeix, i exagera aberracions òptiques. les intencions comunicatives de l'imatge es " la llum del cel y la llum de una bombeta", les I.significatives intenten donà a entendre el contraç de un objecte rodó i un objecte cuadrat i les I.creatives, sensació de lunyania.


FLETXA I PARET


-L'ENQUADRAMENT

de forma rectangular, més ample que alt.


-MOSTRAR I OCULTAR: EL FORA DE CAMP


és una selecció d'un espai concret de la realitat visible... en aquest cas ,l'espai que he escullit ha sigut una part de un cartell (triangular) on hi habia una fletxa dibujada direcció al cel i per altre part he decidit que es vegi una part de la façana d'un edifici(amb finestres) també direcció al cel . M'ha semblat interesant per la sensació de profunditat, de direcció...


-ORDENAR ELS ELEMENTS DINS DEL CAMP DE LA IMATGE: LA COMPOSICIÓ

he triat que de tot el cartell numés es vegi una part ,el dibuix de una fletxa indicant "el cel" , desde la superficie mes o menys del edifici cap a el sostre, la terminació de èl mateix. Els posa braços de les finestres estan situats paral·lel al espectador. i l'angle de el cartell es de 30· aproximadament.


-LA MANERA D'OBSERVAR: EL PUNT DE VISTA, LA DISTÀNCIA, ELS PLANS

he capturat el fragment de realitat a una distancia de menys d'un metre,i dirreció a l'extrem de l' edifici. Està feta en pla contrapicat; però no he agafat la totalitat de l'edifici ni la totalitat del cartell ,amb un pla detall de la fletxa i he fotografiat parcialment l'edifici. Fotografia feta amb un PLA CONJUNT (cartell més paret, finestres,sostre..)


-L'ENFOCAMENT. LA PROFUNDITAT DE CAMP

en aquesta imatge hi han dos elements,però tots dos estan en el pateix plà. La imatge te profunditat de camp,podem localitzar un primer (cartell ) un segon terme (finestres)i un tercer terme (el sostre)


-EL TRACTAMENT DE LA LLUM I DELS COLORS

la incidencia de llum en la fotografia es natural, del sol i s'origina la part dreta superior de l'imatge, deixan hombres en algunes parts (posa braços de les finestres per ejemple). Els colors que predominen en l'imatge son vermell, negre, i marrons.


-ELS EFECTES ÒPTICS

l'angle de visió que obtenim mirant la imatge no es el mateix que poden captar els nostres ulls a simple vista. produeix, corregeix, i exagera aberracions òptiques. les intencions comunicatives de l'imatge es la "fletxa com a element", les I.significatives intenten donà a entendre el conjunt d'objectes en la mateixa base i les I.creatives, sensació de profunditat i lunyania.

CLAUS D'ACER


-L'ENQUADRAMENT


de forma rectangular, més ample que alt.



-MOSTRAR I OCULTAR: EL FORA DE CAMP


és una selecció d'un espai concret de la realitat visible... en aquest cas ,l'espai que he escullit ha sigut de tota una fusta sencera ,un tròs on hi habia dos claus en forma de creu. M'ha semblat interesant per que la fotografia pot donar molts punts de vista.



-ORDENAR ELS ELEMENTS DINS DEL CAMP DE LA IMATGE: LA COMPOSICIÓ


he triat cetrar els claus en la fotografia per donar-li importàcia i he deixat que es vegi part de la fusta on estàn els claus i també una mica de fons.



-LA MANERA D'OBSERVAR: EL PUNT DE VISTA, LA DISTÀNCIA, ELS PLANS he capturat el fragment de realitat a una distancia de menys d'un metre, te més detall. Podem ,fins hi tot, observar que en la fusta i en els claus es pot observar el detall del material. Està feta en pla frontal. He agafat la totalitat dels claus amb un pla detall i pla sencer i he fotografiat parcialment la fusta i el fons.



-L'ENFOCAMENT. LA PROFUNDITAT DE CAMP


en aquesta imatge hi han més d'un element i han els claus y la fusta que estan enfocats i el fons que està desenfocat .la imatge te una mica de profunditat de camp,podem localitzar un primer (claus y fusta ) i un segon terme (fons).



-EL TRACTAMENT DE LA LLUM I DELS COLORS


la incidencia de llum en la fotografia es molt poca i natural, es pot veure una mica de hombra darrera dels claus ja que la fotografia ha estat treta amb flaix. Els colors que predominen en l'imatge son els verds, marrons i grisos.



-ELS EFECTES ÒPTICS


l'angle de visió que obtenim mirant la imatge es el mateix que poden captar els nostres ulls en simple vista. No produeix,no corregeix, ni exagera aberracions òptiques. les intencions comunicatives de l'imatge es la firmessa, les I.significatives intenten donà a entendre la força i la irregularitat (clavar dos claus en fotma de creu) i les I.creatives, que es pot percebre en el contrast de material.


BARROTS I MÉS BARROTS



-L'ENQUADRAMENT

de forma rectangular, més ample que alt.


-MOSTRAR I OCULTAR: EL FORA DE CAMP

és una selecció d'un espai concret de la realitat visible... en aquest cas ,l'espai que he escullit ha sigut una part de una reixa d'acer. M'ha semblat interesant per la sensació que dona als ulls.


-ORDENAR ELS ELEMENTS DINS DEL CAMP DE LA IMATGE: LA COMPOSICIÓ he triat que de tota la reixa numés es vegi una part , desde el centre cap a un extrem. Els barrots de la reixa estan situats paral·lel al espectador.


-LA MANERA D'OBSERVAR: EL PUNT DE VISTA, LA DISTÀNCIA, ELS PLANS He capturat el fragment de realitat a una distancia de menys d'un metre,i dirreció a un dels extrems de la reixa.es poden veure els detalls de els primers barrots. Està feta en pla frontal; però no he agafat la totalitat de la reixa ,amb un pla detall dels primers barrots i he fotografiat parcialment els primers barrots mentre que dels ultims barrots es poden observar amb "total·litat".


-L'ENFOCAMENT. LA PROFUNDITAT DE CAMP

en aquesta imatge hi han dos elements, la reixa que està enfocada i el fons que està desenfocat .la imatge te profunditat de camp,podem localitzar un primer (primer y segon barrot.. ) un segon terme (barrots del centre)un tercer (barrots del final) i per últim el cuart terme (el fons: paret...).


-EL TRACTAMENT DE LA LLUM I DELS COLORS

la incidencia de llum en la fotografia es natural, del sol i s'origina la part esquerra, deixan hombres en algunes parts de la dreta. Els colors que predominen en l'imatge son grisos i marrons.


-ELS EFECTES ÒPTICS

l'angle de visió que obtenim mirant la imatge no es el mateix que poden captar els nostres ulls a simple vista. produeix, corregeix, i exagera aberracions òptiques. les intencions comunicatives de l'imatge es la "repetició exagerada del mateix element, les I.significatives intenten donà a entendre la regularitat i les I.creatives, sensació de profunditat.

UNA REIXA?




-L'ENQUADRAMENT


de forma rectangular, més ample que llarga.


-MOSTRAR I OCULTAR: EL FORA DE CAMP


és una selecció d'un espai concret de la realitat visible... en aquest cas ,l'espai que he escullit ha sigut una reixa de ferro robellat , la reixa forma petits rombes, un més grans i uns més petits. M'ha semblat interesant per la sensació que proporciona (sempre el mateix...)

-ORDENAR ELS ELEMENTS DINS DEL CAMP DE LA IMATGE: LA COMPOSICIÓ

he triat que de tota la reixa numés una part ,no he volgut que a la fotografia surtís el marc. l'espectador está situat just davant l'onjecte.


-LA MANERA D'OBSERVAR: EL PUNT DE VISTA, LA DISTÀNCIA, ELS PLANS .

he capturat el fragment de realitat a una distancia d'un metre,i sense cap dirreció . Està feta en PLA DETALL i PRIMER PLA. Amb un PLA FRONTAL.


-L'ENFOCAMENT. LA PROFUNDITAT DE CAMP


en aquesta imatge hi ha dos elements en dos un plans distints. La imatge te profunditat de camp,podem localitzar un primer (reixa ) i un segon ( el fons de la reixa , es veu un rectangle molt poc definit de color negre, dona a entendre que hi ha un espai )

-EL TRACTAMENT DE LA LLUM I DELS COLORS


la incidencia de llum en la fotografia es artificial ,i s'origina per el flaix, també hi ha una mica més de claretat natural per la part dreta,deixan hombra (dins de la reixa i en la part esquerra ). Els colors que predominen en l'imatge son els colors foscos, especialment el gris .


-ELS EFECTES ÒPTICS


l'angle de visió que obtenim mirant la imatge es el mateix que poden captar els nostres ulls a simple vista. no produeix,no corregeix, ni exagera aberracions òptiques. les intencions comunicatives de l'imatge es " molts rombes, diferent tamany ", les I.significatives intenten donà a entendre "intensitat" I.creatives, sensació de com la bruticie s'ha anat depositant amb el temps i generan rombes més petits.

CONEIXEM AQUESTA FAÇANA...


-L'ENQUADRAMENT

de forma rectangular, més llarga que ample. Però l'imatge esta treta possan la càmara de menera vertical.

-MOSTRAR I OCULTAR: EL FORA DE CAMP

és una selecció d'un espai concret de la realitat visible... en aquest cas ,l'espai que he escullit ha sigut una part de la façana de l'entrada a la fàbrica.On hi han finestres amb vidres, portes, cartells, canyeries... M'ha semblat interesant per la sensació que proporciona el contraç del elements con la peret i els vidres..,( ej:brillant del vidre i la textura opaca de la paret)

-ORDENAR ELS ELEMENTS DINS DEL CAMP DE LA IMATGE: LA COMPOSICIÓ

he triat que de tota la façana numés una part ,desde la part esquerra de l'edifici mes o menysdirecció la part dreta de l'edifici. Els marcs de les finestres i les portes estan situats paral·lel al espectador.

-LA MANERA D'OBSERVAR: EL PUNT DE VISTA, LA DISTÀNCIA, ELS PLANS

he capturat el fragment de realitat a una distancia d'un parell de metres,i dirreció a l'extrem dret de l' edifici . Està feta en PLA TRES QUARTS; no he agafat la totalitat de l'edifici ,es a dir està agafat el PLA TRES QUARTS O AMERICÀ. Fotografia feta amb un PLA CONJUNT (finestres , portes, marcs, vidres, canyeries, papelera...)


-L'ENFOCAMENT. LA PROFUNDITAT DE CAMP

en aquesta imatge hi han dos elements,però tots dos estan en el pateix plà. La imatge te profunditat de camp,podem localitzar un primer (cartell ) un segon terme (finestres)i un tercer terme (el sostre)

-EL TRACTAMENT DE LA LLUM I DELS COLORS

la incidencia de llum en la fotografia es natural, del sol i s'origina la part dreta superior de l'imatge, deixan hombres en algunes parts (dins d ¡edifici per ejemple). Els colors que predominen en l'imatge son els colors carns, negre, i verds.

-ELS EFECTES ÒPTICS

l'angle de visió que obtenim mirant la imatge no es el mateix que poden captar els nostres ulls a simple vista. produeix, corregeix, i exagera aberracions òptiques. les intencions comunicatives de l'imatge es " comunica l'entrada de l'efdifici", les I.significatives intenten donà a entendre el contraç d'objectes i materials a la mateixa base i les I.creatives, sensació de lunyania.





sábado, 3 de octubre de 2009

Edgar Allan Poe


Edgar Allan Poe

(Boston, 19 de gener de 1809 - Baltimore, 7 d'octubre de 1849) va ser un escriptor, poeta, crític i periodista romàntic nord-americà, generalment reconegut com un dels mestres universals del relat curt, va ser un dels primers practicants en el seu país.

Els seus contes més importants pertanyen al gènere fantàstic i de terror: Manuscrit trobat en una ampolla (pel qual va rebre el seu primer premi literari, El gat negre, El pou i el pèndol, El cor delator, La caiguda de la Casa Usher, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, L'enterrament prematur, Ligeia, etc.

Les seves obres més importants són:

El gat negre
L'escarabat d'or
La bóta d'amontillado
El pou i el pèndol
Una davallada al Maelström
La caiguda de la Casa Usher
El misteri de Marie Rogêt
Els crims del carrer Morgue
El Corb
William Wilson
Annabel Lee
El cor delator
El dimoni del pervers