lunes, 4 de octubre de 2010

COMPARAR EL DISSENY DE DUES REVISTES

Escolliu dues revistes. Comenteu, valoreu i compareu el disseny de les seves portades i dels elements bàsics de la composició de les pàgines interiors.


PRIMERA REVISTA








-Capçalera
A la capçalera se situa el nom de la revista, Cuore.

-Tipografia dels titulars
El nom de la revista, Cuore, està escrit en blanc sobre un fons rosa, la mida de la lletra és "gran" i es pot llegir perfectament.

-Ordenació del text
el text està desordenat, hi ha diferents apartats repartits en tota la portada, uns amb lletres petites i alguns amb lletra més gran.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada
Hi ha moltes imatges a la portada, i unes més grans que altres, també podem trobar molts subtítols i en resum més o menys el contingut de la revista. Conté colors cridaners com el blau cel, groc, rosa, verd, negre, blanc ...
És present a la portada també el preu, a la part superior esquerra.
Hi ha unes vinyetes, que proporcionen com l'acció d'un diàleg entre alguns personatges d'algunes de les fotografies.


-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina
Llama la atención la cabezera y un subtítulo, ambos comparten la misma tipología, color y tamaño( arriba y abajo)

-Elements que destaquen
Destaquen les fotografies i les lletres de colors cridaners.

-Descripció del disseny interior
Les pàgines a l'interior, estan numerades, i trobem els mateixos temes de la portada, però més ampliats i desenvolupats, també amb molt més contingut de fotos.
Conté moltes imatges en general tota la revista costat de entreteniments, entrevistes, horòscop, ofertes ...
-Tipografia del text, dels títols, del text ressaltat dels peus de foto...

-Composició dels marges i de les columnes
En aquesta revista hi ha molt poc marge en general mentre que en algunes pàgines estan molt definides en columnes, com ara els tests i algunes entrevistes.

-Elements decoratius, peus i encapçalaments.
El peu de pàgina i els encapçalaments estan lleugerament decorats segons el tema de cada pàgina, contenen el mateix color de fons que tota la pàgina, al peu de pàgina en la posició central, trobem la numeració de les pàgines mentre que en els encapálaments trobem el títol dels diferents articles que trobem repartits en tota la revista.

-Ubicació de les imatges o il·lustracions.
les imatges estan situades de forma irregular, podem trobar imatges centrades, com imatges que estan per sota del text, o imatges que es difuminen y fusionan amb el text.



SEGONA REVISTA


-Capçalera
A la capçalera se situa el nom de la revista, Cosmopolitan.

-Tipografia dels titulars
El nom de la revista, Cosmopolitan, està escrit en vermell sobre un fons blanc, la mida de la lletra és "mitjana" i no es pot llegir perfectament, perque hi ha part del titol que esta escrit subliminalment.

-Ordenació del text
el text està desordenat, hi ha diferents apartats repartits en tota la portada, uns amb lletres petites i alguns amb lletra més gran, cap de aquets apartats de la revista está amb la mateixa tipografia que el nom, están escrits amb lletra cursiva.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada
Hi ha només una imatge a la portada, i de peus a cap, el cap i el braç de la noia que trobem a la fotografia, de la portada, ocupa part del títol, també podem trobar molts subtítols i en resum més o menys el contingut de la revista. Conté colors cridaners com el rosa, vermell, negre, blanc ...
És present a la portada també el preu i el codi de barres, a la part inferior esquerra.

-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina
El que primer crida més l'atenció es la noia de la fotografia, està en roba interior y ocupa gran part de la portada, después el titol i com a últim els subtitols.


-Elements que destaquen
Destaquen les fotografies i les lletres de colors cridaners y diferents tipologies.

-Descripció del disseny interior
Les pàgines a l'interior, estan numerades, i trobem els mateixos temes de la portada, però més ampliats i desenvolupats, també amb molt més contingut de fotos.
Conté moltes imatges en general tota la revista costat de entreteniments, entrevistes, horòscop, ofertes ...-Tipografia del text, dels títols, del text ressaltat dels peus de foto...

-Composició dels marges i de les columnes
En aquesta revista hi ha molt poc marge en general mentre que en algunes pàgines estan molt definides en columnes, com ara els tests i algunes entrevistes.

-Elements decoratius, peus i encapçalaments.
El peu de pàgina i els encapçalaments estan lleugerament decorats segons el tema de cada pàgina, contenen el mateix color de fons que tota la pàgina, al peu de pàgina en la posició central, trobem la numeració de les pàgines mentre que en els encapálaments trobem el títol dels diferents articles que trobem repartits en tota la revista.

-Ubicació de les imatges o il·lustracions.
les imatges estan situades de forma irregular, podem trobar imatges centrades, com imatges que estan per sota del text, o imatges que es difuminen y fusionan amb el text.

miércoles, 22 de septiembre de 2010

SEGON DE BATXILLERAT

LOGO

Després de tornar de les vacances ens posem mans a l'obra i comencem dissenyant un logotip per l'assignatura de dissenys i fonaments.

Us presento una idea per al logotip en distints colors.
PRIMER:






SEGON:





COMENTARI PERSONAL

El primer i segon logotip esta dibuixat en blanc i fons negre i a l'inrevés. Simbolitza: la B de "Bellera" i està escrit ARTS de forma vertical, i ARTS esta fusionat amb un pentagrama que simbolitza la musica. Si posem el logotip en forma horitzontal, es a dir situant ARTS de forma horitzontal ( al damunt ) la B fa forma de un teló.
Crec que es fácil de recordar, i es pot veure correctament en diferents tamanys.




Práctica:
simplicidad. El logo es apropiado para ser utilizado en todo tipo de medios: TV, impresos, uniformes, etc.

Consistente:
Creo que tiene un buen proceso de creación.

Único:
no se ve similar al de alguien.

Memorable:

si se aplican los puntos anteriores, probablemente la marca será memorable. La coloración es un elemento importante, por lo general el elemento más fácil de recordar de una marca es el color. Otro tipo de símbolos o códigos pueden ayudar a recordar una marcas.

Un reflejo:
refleja los valores y objetivos de la asociación.
És Adaptable

Sustentable:
contemporáneo, pero algo clásico. no se si se volverá obsoleto en poco tiempo, pero no cansa a al vista y es fácil de recordar.

martes, 1 de junio de 2010

VALORACIÓ PERSONAL

Doncs si helena tot Ja s'ha acabat, el passat dissabte dia 22 de maig.
Personalment ha estat un èxit i molt divertit perque hem fet el que ens agradaba que d'això també tractava.
Hem apres molt, y sobretot hem treballat en grup y alló va molt bé per relacionar-se.

yo també crec el que ens ha costat més ha estat el material, ens ha costat molt aconseguir sabates, i per això, vam anar en busca de sabates per tot Granollers,preguntat casa per casa: "teniu sabates velles, trencades o en mal estat que ja no utiliatzareu?"
Gracies a tots aquells que han participat, hi han fet que el nostre projecte arribés fins on va arribar. Com a conseqüència de la falta de material i no numés falta de bambes sino que van tindre que anar empalmant cables petits per fet-ne un de llarg..., finalment el cable que podeu veure en les fotus va acabar ple de coses, no només sabates sinó objectes quotidians o objectes que no es comú veure enllaçat a un cable!.. Podríem anomenar-ho "thingsfiti"

El que ens hagués agradat es penjar sabates més enllà de Granollers, que era el nostre objectiu. Però per mancança de arterial i temps no ha estat possible.Tans sols vem penjar sabates en la Torreta i en tres torres.
Però no ens preocupa gens, ara ve un estiu amb temps de sobre, viatges etc.... I no ho deixarem en una sala sinó que continuarem deixant empremta, perque això ens porta satisfacció personal.

Ara només ens queda realitzar el llibre d'artista, on hi haurà un recull de tot el nostre projecte, materials, esbossos, webs, imatges.. entre altres.

Planeta Bellera

Planeta Bellera
Finalment, el meu projecte Shoefiti, juntament amb la Helena, s'ha modificat una mica però segueix tenin la mateixa finalitat.

Aquí deixo un àlbum amb imatges sobre el Shoefiti, perquè tingueu una idea del què és.Sius lau qui tingui sabates que ja no utilitza, velles trencades etc... tan com petites o grans i vulgui col·laborar amb el nostre projecte que ens les faci arribar. Gràcies :)

Aquí el link;
http://www.flickr.com/photos/33868550@N07/sets/72157613419332220/

Planeta Bellera Shoefiti

Per; Dana Musso i Helena Hernàndez

En el nostre projecte no hi haurà una cap de grup, ja que som un grup molt reduït.
Com podriem resumir el nostre projecte?
La frase sintètica que creiem idonia pel shoefiti és:

Art o llegenda cada sabata deixa empremta, i té la
seva pròpia història, i les nostres no seran menys..

INTRODUCCIÓ

Les grans ciutats no es queden curtes amb llegendes urbanes i expressió artístiques. Lo últim és el Shoefiti, joc de paraules en anglès de shoe(sabata) i graffiti. Consisteix en adornar els carrers amb calçat de tota mena penjat en els cables telefònics o de la llum.
Són moltes les llegendes que s'han explicat sobre aquest fenomen, però realment poc se sap sobre el seu origen o la seva raó de ser. En les pistes de bàsquet era habitual jugar-se les sabatilles en un u contra un i penjar bé alt les del perdedor en un acte de humiliació. Hi ha qui assegura que les sabatilles penjades són un codi entre bandes urbanes, ja sigui per a marcar el seu territori, per a honrar algun company mort o, simplement per a assenyalar on es pot aconseguir droga. Uns altres ho atribuïxen a una broma adolescent per a anunciar a tot el veïnat que algú ha perdut la virginitat. També, la versió més comú és la qual ho atribuïx als estudiants d'institut que les llencen als cables per a celebrar el dia de la seva graduació. Sigui com sigui, aquest fenomen conegut com Shoefiti s'esta estenent per tot el món i ens demostra que les sabatilles que calcem poden ser art.

PER QUÈ AQUEST PROJECTE ?

Aquest projecte ens va semblar interessant perquè és un art del que se n’ha parlat poc, tan com per mitjans de comunicació o la societat en general. Perquè esta mal vist però actualment en molts països és considera art de carrer juntament amb el graffiti.

DESENVOLUPAMENT

El lloc on és realitzarà el projecte serà fora del recinte de la Roca Umbert, és farà pels carrers de les ciutats, però quedarà immortalitzat fotogràficament i també s’enregistrarà el soroll del lloc on s’hauran llençat les sabates, és a dir, el soroll de la ciutat. Per tal de traslladar a l’espectador a les situacions viscudes amb l’ajuda de les fotografies. _Amb això volem aconseguir no només exposar fotografies, la visió sinó que també l’ambient el soroll de caos de les grans ciutats.

L’exposició dintre de l’espai d’arts;
Dintre de la sala, l’obra ocuparà des de la primera columna a la segona, és necessari aquest lloc perquè les columnes imiten als pals elèctrics, desprès nosaltres penjarem cable que vagi d’una columna a l’altre i allà estaran les fotografies penjades.

Pel que fa al temps, l’obra s’anirà fent mica en mica, tindrà un seguit de processos, s’aniran penjant fotografies a mesura que s’hagin fet.

Esboç

INTERVENCIONS

Hi hauran 12 intervencions, és a dir 12 parells de sabatilles seran penjades en els cables elèctrics. Cada intervenció serà realitzada en un lloc diferent de la resta, el que implica que també hi hauran 12 sons o registres diferents. Finalment l’última intervenció serà la nostre, és a dir, practicarem el shoefiti amb les nostres pròpies bambes dintre la sala de l’espai d’art de la Roca Umbert.


Cada sabata, tindrà un toc diferent a la resta, estaran pintades amb diferents tècniques, aprofitant el que hem après a les classes de tècniques d’expressió grafico-plàstiques. Totes les tècniques estaran pintades amb colors primaris, colors bàsics, per així crida més l’atenció del públic, és a dir dels vianants.


TASQUES DE CADA MEMBRE DEL GRUP


Pel que fa a les tasques del projecte, com som dos, tan l’una com l’altre farem tot, perquè per una sola persona és massa.

LISTA DE MATERIAL

- 15 metres de cable gruixut ( 2 centímetres de diàmetre, aproximadament )
- 6 cartons ploma mida din-A3
- 1 paquet de pinces de fusta d’estendre la roba
- 10 parells de sabates, de tota mena i mides possibles. (poden ser de segona mà)
- Pintura plàstica (verd, vermell, blau i groc)
- Loop per enregistrar el soroll del carrer.
- Cascos o auriculars
- 12 imatges impreses mida din-A3
- 6 imatges impreses mida estàndard (10x15)

martes, 13 de abril de 2010

Tomas Hirschhorn,

Thomas Hirschhorn



Nascut a Berna el 1957, va estudiar disseny gràfic a la Schule für Gestaltung de Zuric. Així doncs, Thomas Hirschhorn és un "dissenyador gràfic suís": una expressió, tres paraules que evoquen un món de neteja i rigor, d'exactitud i eficàcia, possiblement la forma d'art més evolucionada.

Christian Boltanski i Annette Messager

Christian Boltanski





Christian Boltanski (París, 6 de setembre de 1944) és un artista francès. Boltanski és fotògraf, escultor i cineasta, conegut principalment per les seves instal.lacions.


Annette Messager




Annette Messager és una artista contemporània francesa, (dona de Christian Boltanski) de fama internacional segons els entesos, que va representar a França a la Biennal de Venècia el 2005 i es va dur a casa el Lleó d'Or Serà per això, pel Lleó d' Or, que el Centre Pompidou de París l'ha dedicat uns quants metres quadrats en un conjunt exposicional anomenat "Les Messagers".