Doncs si helena tot Ja s'ha acabat, el passat dissabte dia 22 de maig.
Personalment ha estat un èxit i molt divertit perque hem fet el que ens agradaba que d'això també tractava.
Hem apres molt, y sobretot hem treballat en grup y alló va molt bé per relacionar-se.
yo també crec el que ens ha costat més ha estat el material, ens ha costat molt aconseguir sabates, i per això, vam anar en busca de sabates per tot Granollers,preguntat casa per casa: "teniu sabates velles, trencades o en mal estat que ja no utiliatzareu?"
Gracies a tots aquells que han participat, hi han fet que el nostre projecte arribés fins on va arribar. Com a conseqüència de la falta de material i no numés falta de bambes sino que van tindre que anar empalmant cables petits per fet-ne un de llarg..., finalment el cable que podeu veure en les fotus va acabar ple de coses, no només sabates sinó objectes quotidians o objectes que no es comú veure enllaçat a un cable!.. Podríem anomenar-ho "thingsfiti"
El que ens hagués agradat es penjar sabates més enllà de Granollers, que era el nostre objectiu. Però per mancança de arterial i temps no ha estat possible.Tans sols vem penjar sabates en la Torreta i en tres torres.
Però no ens preocupa gens, ara ve un estiu amb temps de sobre, viatges etc.... I no ho deixarem en una sala sinó que continuarem deixant empremta, perque això ens porta satisfacció personal.
Ara només ens queda realitzar el llibre d'artista, on hi haurà un recull de tot el nostre projecte, materials, esbossos, webs, imatges.. entre altres.
martes, 1 de junio de 2010
Planeta Bellera
Planeta Bellera
Finalment, el meu projecte Shoefiti, juntament amb la Helena, s'ha modificat una mica però segueix tenin la mateixa finalitat.
Aquí deixo un àlbum amb imatges sobre el Shoefiti, perquè tingueu una idea del què és.Sius lau qui tingui sabates que ja no utilitza, velles trencades etc... tan com petites o grans i vulgui col·laborar amb el nostre projecte que ens les faci arribar. Gràcies :)
Aquí el link;
http://www.flickr.com/photos/33868550@N07/sets/72157613419332220/
Finalment, el meu projecte Shoefiti, juntament amb la Helena, s'ha modificat una mica però segueix tenin la mateixa finalitat.
Aquí deixo un àlbum amb imatges sobre el Shoefiti, perquè tingueu una idea del què és.Sius lau qui tingui sabates que ja no utilitza, velles trencades etc... tan com petites o grans i vulgui col·laborar amb el nostre projecte que ens les faci arribar. Gràcies :)
Aquí el link;
http://www.flickr.com/photos/33868550@N07/sets/72157613419332220/
Planeta Bellera Shoefiti
Per; Dana Musso i Helena Hernàndez
En el nostre projecte no hi haurà una cap de grup, ja que som un grup molt reduït.
Com podriem resumir el nostre projecte?
La frase sintètica que creiem idonia pel shoefiti és:
Art o llegenda cada sabata deixa empremta, i té la
seva pròpia història, i les nostres no seran menys..
INTRODUCCIÓ
Les grans ciutats no es queden curtes amb llegendes urbanes i expressió artístiques. Lo últim és el Shoefiti, joc de paraules en anglès de shoe(sabata) i graffiti. Consisteix en adornar els carrers amb calçat de tota mena penjat en els cables telefònics o de la llum.
Són moltes les llegendes que s'han explicat sobre aquest fenomen, però realment poc se sap sobre el seu origen o la seva raó de ser. En les pistes de bàsquet era habitual jugar-se les sabatilles en un u contra un i penjar bé alt les del perdedor en un acte de humiliació. Hi ha qui assegura que les sabatilles penjades són un codi entre bandes urbanes, ja sigui per a marcar el seu territori, per a honrar algun company mort o, simplement per a assenyalar on es pot aconseguir droga. Uns altres ho atribuïxen a una broma adolescent per a anunciar a tot el veïnat que algú ha perdut la virginitat. També, la versió més comú és la qual ho atribuïx als estudiants d'institut que les llencen als cables per a celebrar el dia de la seva graduació. Sigui com sigui, aquest fenomen conegut com Shoefiti s'esta estenent per tot el món i ens demostra que les sabatilles que calcem poden ser art.
PER QUÈ AQUEST PROJECTE ?
Aquest projecte ens va semblar interessant perquè és un art del que se n’ha parlat poc, tan com per mitjans de comunicació o la societat en general. Perquè esta mal vist però actualment en molts països és considera art de carrer juntament amb el graffiti.
DESENVOLUPAMENT
El lloc on és realitzarà el projecte serà fora del recinte de la Roca Umbert, és farà pels carrers de les ciutats, però quedarà immortalitzat fotogràficament i també s’enregistrarà el soroll del lloc on s’hauran llençat les sabates, és a dir, el soroll de la ciutat. Per tal de traslladar a l’espectador a les situacions viscudes amb l’ajuda de les fotografies. _Amb això volem aconseguir no només exposar fotografies, la visió sinó que també l’ambient el soroll de caos de les grans ciutats.
L’exposició dintre de l’espai d’arts;
Dintre de la sala, l’obra ocuparà des de la primera columna a la segona, és necessari aquest lloc perquè les columnes imiten als pals elèctrics, desprès nosaltres penjarem cable que vagi d’una columna a l’altre i allà estaran les fotografies penjades.
Pel que fa al temps, l’obra s’anirà fent mica en mica, tindrà un seguit de processos, s’aniran penjant fotografies a mesura que s’hagin fet.
Esboç
INTERVENCIONS
Hi hauran 12 intervencions, és a dir 12 parells de sabatilles seran penjades en els cables elèctrics. Cada intervenció serà realitzada en un lloc diferent de la resta, el que implica que també hi hauran 12 sons o registres diferents. Finalment l’última intervenció serà la nostre, és a dir, practicarem el shoefiti amb les nostres pròpies bambes dintre la sala de l’espai d’art de la Roca Umbert.
Cada sabata, tindrà un toc diferent a la resta, estaran pintades amb diferents tècniques, aprofitant el que hem après a les classes de tècniques d’expressió grafico-plàstiques. Totes les tècniques estaran pintades amb colors primaris, colors bàsics, per així crida més l’atenció del públic, és a dir dels vianants.
TASQUES DE CADA MEMBRE DEL GRUP
Pel que fa a les tasques del projecte, com som dos, tan l’una com l’altre farem tot, perquè per una sola persona és massa.
LISTA DE MATERIAL
- 15 metres de cable gruixut ( 2 centímetres de diàmetre, aproximadament )
- 6 cartons ploma mida din-A3
- 1 paquet de pinces de fusta d’estendre la roba
- 10 parells de sabates, de tota mena i mides possibles. (poden ser de segona mà)
- Pintura plàstica (verd, vermell, blau i groc)
- Loop per enregistrar el soroll del carrer.
- Cascos o auriculars
- 12 imatges impreses mida din-A3
- 6 imatges impreses mida estàndard (10x15)
En el nostre projecte no hi haurà una cap de grup, ja que som un grup molt reduït.
Com podriem resumir el nostre projecte?
La frase sintètica que creiem idonia pel shoefiti és:
Art o llegenda cada sabata deixa empremta, i té la
seva pròpia història, i les nostres no seran menys..
INTRODUCCIÓ
Les grans ciutats no es queden curtes amb llegendes urbanes i expressió artístiques. Lo últim és el Shoefiti, joc de paraules en anglès de shoe(sabata) i graffiti. Consisteix en adornar els carrers amb calçat de tota mena penjat en els cables telefònics o de la llum.
Són moltes les llegendes que s'han explicat sobre aquest fenomen, però realment poc se sap sobre el seu origen o la seva raó de ser. En les pistes de bàsquet era habitual jugar-se les sabatilles en un u contra un i penjar bé alt les del perdedor en un acte de humiliació. Hi ha qui assegura que les sabatilles penjades són un codi entre bandes urbanes, ja sigui per a marcar el seu territori, per a honrar algun company mort o, simplement per a assenyalar on es pot aconseguir droga. Uns altres ho atribuïxen a una broma adolescent per a anunciar a tot el veïnat que algú ha perdut la virginitat. També, la versió més comú és la qual ho atribuïx als estudiants d'institut que les llencen als cables per a celebrar el dia de la seva graduació. Sigui com sigui, aquest fenomen conegut com Shoefiti s'esta estenent per tot el món i ens demostra que les sabatilles que calcem poden ser art.
PER QUÈ AQUEST PROJECTE ?
Aquest projecte ens va semblar interessant perquè és un art del que se n’ha parlat poc, tan com per mitjans de comunicació o la societat en general. Perquè esta mal vist però actualment en molts països és considera art de carrer juntament amb el graffiti.
DESENVOLUPAMENT
El lloc on és realitzarà el projecte serà fora del recinte de la Roca Umbert, és farà pels carrers de les ciutats, però quedarà immortalitzat fotogràficament i també s’enregistrarà el soroll del lloc on s’hauran llençat les sabates, és a dir, el soroll de la ciutat. Per tal de traslladar a l’espectador a les situacions viscudes amb l’ajuda de les fotografies. _Amb això volem aconseguir no només exposar fotografies, la visió sinó que també l’ambient el soroll de caos de les grans ciutats.
L’exposició dintre de l’espai d’arts;
Dintre de la sala, l’obra ocuparà des de la primera columna a la segona, és necessari aquest lloc perquè les columnes imiten als pals elèctrics, desprès nosaltres penjarem cable que vagi d’una columna a l’altre i allà estaran les fotografies penjades.
Pel que fa al temps, l’obra s’anirà fent mica en mica, tindrà un seguit de processos, s’aniran penjant fotografies a mesura que s’hagin fet.
Esboç
INTERVENCIONS
Hi hauran 12 intervencions, és a dir 12 parells de sabatilles seran penjades en els cables elèctrics. Cada intervenció serà realitzada en un lloc diferent de la resta, el que implica que també hi hauran 12 sons o registres diferents. Finalment l’última intervenció serà la nostre, és a dir, practicarem el shoefiti amb les nostres pròpies bambes dintre la sala de l’espai d’art de la Roca Umbert.
Cada sabata, tindrà un toc diferent a la resta, estaran pintades amb diferents tècniques, aprofitant el que hem après a les classes de tècniques d’expressió grafico-plàstiques. Totes les tècniques estaran pintades amb colors primaris, colors bàsics, per així crida més l’atenció del públic, és a dir dels vianants.
TASQUES DE CADA MEMBRE DEL GRUP
Pel que fa a les tasques del projecte, com som dos, tan l’una com l’altre farem tot, perquè per una sola persona és massa.
LISTA DE MATERIAL
- 15 metres de cable gruixut ( 2 centímetres de diàmetre, aproximadament )
- 6 cartons ploma mida din-A3
- 1 paquet de pinces de fusta d’estendre la roba
- 10 parells de sabates, de tota mena i mides possibles. (poden ser de segona mà)
- Pintura plàstica (verd, vermell, blau i groc)
- Loop per enregistrar el soroll del carrer.
- Cascos o auriculars
- 12 imatges impreses mida din-A3
- 6 imatges impreses mida estàndard (10x15)
martes, 13 de abril de 2010
Tomas Hirschhorn,
Thomas Hirschhorn
Nascut a Berna el 1957, va estudiar disseny gràfic a la Schule für Gestaltung de Zuric. Així doncs, Thomas Hirschhorn és un "dissenyador gràfic suís": una expressió, tres paraules que evoquen un món de neteja i rigor, d'exactitud i eficàcia, possiblement la forma d'art més evolucionada.
Nascut a Berna el 1957, va estudiar disseny gràfic a la Schule für Gestaltung de Zuric. Així doncs, Thomas Hirschhorn és un "dissenyador gràfic suís": una expressió, tres paraules que evoquen un món de neteja i rigor, d'exactitud i eficàcia, possiblement la forma d'art més evolucionada.
Christian Boltanski i Annette Messager
Christian Boltanski
Christian Boltanski (París, 6 de setembre de 1944) és un artista francès. Boltanski és fotògraf, escultor i cineasta, conegut principalment per les seves instal.lacions.
Annette Messager
Annette Messager és una artista contemporània francesa, (dona de Christian Boltanski) de fama internacional segons els entesos, que va representar a França a la Biennal de Venècia el 2005 i es va dur a casa el Lleó d'Or Serà per això, pel Lleó d' Or, que el Centre Pompidou de París l'ha dedicat uns quants metres quadrats en un conjunt exposicional anomenat "Les Messagers".
Christian Boltanski (París, 6 de setembre de 1944) és un artista francès. Boltanski és fotògraf, escultor i cineasta, conegut principalment per les seves instal.lacions.
Annette Messager
Annette Messager és una artista contemporània francesa, (dona de Christian Boltanski) de fama internacional segons els entesos, que va representar a França a la Biennal de Venècia el 2005 i es va dur a casa el Lleó d'Or Serà per això, pel Lleó d' Or, que el Centre Pompidou de París l'ha dedicat uns quants metres quadrats en un conjunt exposicional anomenat "Les Messagers".
martes, 9 de marzo de 2010
CHRISTO
Christo (n. Gabrovo, Bulgària, 13 de juny de 1935) i Jeanne-Claude (n. Casablanca, Marroc, 13 de juny de 1935) són un matrimoni d'artistes que realitza instal • lacions artístiques ambientals, similars al Land Art
Es caracteritzen, principalment, per utilitzar tela per embolicar gegantins edificis o cobrir extenses àrees públiques.
Han realitzat les seves instal.lacions en diferents països: l'any 1972 van folrar el edifici del Reichstag a Alemanya i el 1985 van cobrir el Pont Nou a París. També van construir una cortina de 39 quilòmetres de llarg, anomenada Running Fence, en la comuna francesa de Marin el 1973. El seu treball més recent va ser "The Gates" (2005), el que va consistir a instal lar 7.503 marcs metàl • lics en el Central Park de Nova York.
Christo, l'artista primordial i dissenyador dels projectes del duo, va néixer el 13 de juny de 1935 a Gabrovo, Bulgària. El seu pare, Vladimir Javacheff, era una científic i la seva mare, Tsveta Dimitrova, era secretària de l'Acadèmia de Belles Arts de Sofia. Els artistes de l'Acadèmia que visitaven la seva família van observar el talent artístic de Christo a una primerenca edat.
Per part del seu pare, Christo és descendent d'un immigrant alemany a Bulgària. El besavi de Christo, l'alemany Friedrich Fischer, havia inventat un sistema modern per a la producció massiva de rodaments. Fischer va enviar al seu fill-l'avi de Christo, Vitus Fischer-a Bulgària per a inaugurar la primera fàbrica de rodaments de Europa de l'Est. Després col.lapsar el projecte (14 obrers búlgars van morir en un accident a la fàbrica) i en veure que la policia local el mirava amb recel, Vitus Fischer va canviar la seva identitat a la de Dmitri Javacheff, nom d'un dels treballadors que van morir en l'accident . Amb la seva nova identificació, Vitus es va reincorporar a la societat com un búlgar comú i corrent i va començar a treballar en un negoci de producció de llet. El nét de Dmitri, Vladimir Javacheff, va mostrar les aptituds tecnològiques del seu avi i es va convertir en un científic acadèmicament reeixit a Bulgària, tot i que encara era pobre.
Christo es va adonar dels seus orígens alemanys en la dècada dels 1970 i, després d'un breu judici en les corts de la llavors Alemanya Occidental, va ser indemnitzat amb el 49% del patrimoni de Friedrich Fischer. Encara que això faria de Christo un milionari, ell va decidir viure modestament d'una part del que produïa la seva obra artística, donant la majoria dels seus ingressos i tota la seva herència a organitzacions de caritat.
En la seva joventut, Christo es va interessar en el Teatre i en les obres de Shakespeare. El 1953, va ser admès a l'Acadèmia de Belles Arts, però es va desil · lusionar l'esctricto currículum imposat pel Partit Socialista de l'època. Va estudiar Art a l'acadèmia de Sofia des de 1952 fins 1956 i un altre any més en Praga, Txecoslovàquia. El 1957, Christo va fugir del estat socialista amagant-se en un camió que transportava medicina a Àustria.
Christo es va instal.lar ràpidament en Viena i es va matricular a l'Acadèmia Vienesa de Belles Arts. Després de només un semestre allí, va viatjar a Ginebra i després es va mudar a París. A causa del viatge, va perdre la ciutadania i es va convertir en una persona apàtrida. La seva vida a París es va caracteritzar per la carència econòmica i l'aïllament social, que va ser incrementat per la seva dificultat per a aprendre l'idioma francès. Va guanyar diners pintant retrats, el que va comparar amb la prostitució. En visitar les galeries i museus de la ciutat, es va inspirar en l'obra de Joan Miró, Nicholas de Stael, Jackson Pollock, Jean Tinguely i principalment en la de Jean Dubuffet.
El gener de 1958, Christo va fabricar la seva primera peça de "art embolicat": va cobrir un pot de pintura buit amb un llenç remullat en acrílic. Ho va amarrar i va pintar amb goma d'enganxar, sorra i pintura d'automòbil. Un empresari alemany, anomenat Dieter Rosenkranz, va comprar diverses obres petites "embolicades" per Christo. Va ser a través de Rosenkranz que Christo va conèixer a l'artista francès Yves Klein i l'historiador de l'art Pierre Restany.
Joana Vasconcelos
Es caracteritza per la creació de nous mobles o útils recognoscibles a partir d'objectes comuns i propers a l'experiència diària. L'àmbit domèstic del qual procedeixen no pretén-encara que parteixi d'una descontextualització-ser la causa d'una barrera que produeixi l'estranyament en la contemplació del resultat. Es tracta més aviat d'una resposta desenfadada que defuig el rigor i elimina el tedi de l'acumulació a força de l'ocupació de enèrgiques tonalitats.
La peça més divertida i que ens introdueix al que després veurem a l'interior és Plastic Party, una taula construïda en ferro exposada a la intempèrie al pati de la galeria que té de particular ser el suport d'infinitat de Tupperware-la col.lecció de colorits i utilíssims recipients de plàstic indispensable en la cuina dels noranta-. En un dia de pluja, les gotes xoquen a l'ensopegar en el seu camí amb les superfícies brillants i de variat mida dels tuperwares afegint una atracció més a aquesta simfonia alegre de formes i colors.
La peça més divertida i que ens introdueix al que després veurem a l'interior és Plastic Party, una taula construïda en ferro exposada a la intempèrie al pati de la galeria que té de particular ser el suport d'infinitat de Tupperware-la col.lecció de colorits i utilíssims recipients de plàstic indispensable en la cuina dels noranta-. En un dia de pluja, les gotes xoquen a l'ensopegar en el seu camí amb les superfícies brillants i de variat mida dels tuperwares afegint una atracció més a aquesta simfonia alegre de formes i colors.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)