miércoles, 24 de noviembre de 2010

PORTADA [NOU9]





-Tema: NADAL

Explicació: es un dibuix fet només amb boli bic. hi ha UN RELLOTGE que marca les 12 de la nit, principe d'any, està escrita LA PARAULA ANY y NOU al costat de el numero 9, amb això he intentat jugar una mica amb el nom del diari. També hi han diubujixades uves gegants al costat dret del rellotge, amb una suau vel·ladura de colro verd, de fons podem veure papanoel i el trineu, també un arbre de nadal fet amb linies horitzontals.
He jugat amb els distints elements significatius del nadal, i aixì ha quedat.

Antoni Tàpies


Inicia els seus tempteigs artístics durant la llarga convalescència d’una malaltia greu. La creixent dedicació al dibuix i a la pintura l’empenyen a abandonar els estudis universitaris.

A la dècada de 1940 ja exposa les seves obres, de marcada personalitat, que el destaquen en la panoràmica artística del moment. És cofundador de la revista Dau al Set (1948). Influït per Miró i Klee incrementa aleshores el factor iconogràfic i la temàtica màgica.

De mica en mica incorpora elements geometritzants i estudis de color que desemboquen en un interès per la matèria, el qual es tradueix en teles de textura intensa i de grans possibilitats expressives i comunicatives.

Amb aquestes obres Tàpies assoleix, cap a la meitat dels anys cinquanta, el reconeixement internacional. A partir de la dècada dels seixanta incorpora nous elements iconogràfics (signes d’escriptura, elements antropomòrfics, petjades i signes que al·ludeixen a la realitat de Catalunya) i procediments tècnics (noves superfícies, ús d’objectes quotidians i del vernís).

El llenguatge pictòric de Tàpies ha evolucionat des d’aleshores i ha donat com a resultat una creació plàstica diversificada i productiva admirada arreu del món.




La Fundació presenta una selecció nova d’obres d’Antoni Tàpies pertanyents al fons de la Col·lecció. La disposició de les obres obeeix a un criteri cronològic des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat.

ANNA MARIA MAIOLINO

La exposició que vam anar a visitar fa un recorregut pel treball se l'artista brasilera d'origen italià, presenta els seus dibuixos, les seves fotografies, escultures...

El complex treball d'Anna Maria Maiolino té un ampli repertori de temes, interessos i actituds que poblen el seu treball però no segueix una línea en el temps.

El seu treball Glu Glu Glu de l'any 1966-1967 exemplifica l'acostament de Maiolinia la temàtica del cos: connectar el que hi entra i el que en surt. El mateix tema torna a sortir en la dècada de 1990: primer en les escultures que evoquen el menjar en una safata o formes escatològiques.



Les seves instal.lacions en les quals acumula formes bàsiques de fang que semblen acumulacions preindustrials o formes excrementals.

Aquestes instal.lacions de formes rudimentàries , iguals i diferents, modelades directament per gestos primordials i repetitius de la mà, evoquen la pulsió de la vida en les coses quotidianes i els gestos insignificants. Fetes amb fang sense coure, aquestes instal.lacions tenen un caràcter efímer.


FOTOS:





MARISCAL

Per més informació entrar en la pàgina web: http://www.mariscal.com Javier Mariscal és un reconegut dissenyador industrial però ha tocat totes els categories de disseny. Des de 1970 viu i treballa a Barcelona. Les seves obres són amb poques línies però molta expresivitat i reinventa la cotidianitat. És el creador de la mascota dels jocs olimpics el Cobi que va ser molt polèmic i representava un gos de tura català aixafat per un camió. En el 1999 va rebre el Premi Nacional de Disseny, com a reconeixement de la seva trajectoria. La exposició que vam anar a veure repassa els 22 anys d'activitat del seu estudi amb multitud d'obres, cartells, escultures i peces audiovisuals plenes de color. En aquesta exposició podem veure que Mariscal treballa de la cosa més petita a l'empresa més gran. La disposició de les obres és molt original i diferent de la resta d'exposicions. US DEIXO UN VIDEO ! Mariscal estrena una pel·licula, podeu veure el trailer a... - http://www.mariscal.com/blog/ - http://chicoandrita.com/personajes.html

VACCA


ENTRE LA DESTRESA I EL DESASTRE
La tarde de dijous,amb l'artista. Vacca.

Amb Vicens Vacca i Carme Clusellas, directora del Museu.




Aquesta obra és una peça sonora de l'artista Vacca, el seu titol és Vincenzo Succo Marconi, aquesta escultura és inedita i es pot veure per primer cop a Granollers. Ocupa tota la sala i mostra tres reproductors de CD, tres radiotransistors modificats electrònicament i tres CD amb sons enrregistrats.
Tots els aparells estàn penjats del sostre emmarcats per un fragment de marc irregular barroc molt ostentós.
El so es continu i sempre s'escolta algun soroll amb algunes emisores de radio programades amb crescendos i decrescendos.

martes, 16 de noviembre de 2010

TREBALL FOTOGRAFIES

SESSIÓ FOTOGRÀFICA. CONTROLS DE LA CÀMERA

Aquesta sessió fotogràfica ha de servir per a saber utilitzar tots els controls de la càmeres réflex: entendre el funcionament general de la càmera, dels objectius, l'ús manual del diafragma i la velocitat d'obturació i d'altres dispositius.

S'us demana que en grups realitzeu un seguit de fotografies per a posar en pràctica els elements teòrics treballats. Totes les fotografies s'han de realitzar segons les especificacions demanades a la taula adjunta.

A part de les especificacions tècniques que es detallen a la taula totes les fotografies es faran a partir d'uns quants objectes que vosaltres mateixos trieu. Ells seran els protagonistes de les fotografies. Podeu col·locar els objectes com vulgueu, instal.lar-los en diferents ubicacions perquè els composicions i els enquadrament siguin idonis per a fer totes les fotografies que s'us demanen. A part de les qüestions tècniques heu de procurar que els enquadraments siguin interessant, heu de procurar pel resultat formal.









Quatre fotografies fent proves utilitzant i no utilitzant alternativament el flaix



1.-Obertura del diafragma: 6,3
Velocitat d'obturació: 100

Altres:sense flaix








2.-Obertura del diafragma: 6,3
velocitat d'obturació: 100

Altres: flaix a full









3.-Obertura del diafragma: 6,3


Velocitat d'obturació: 100


Altres: flais a 1/16






4.-Obertura del diafragma: 6,3

Velocitat d'obturació: 100

Altres: flaix a 1/64






Tres fotografies amb el mateix punt de vista amb quatre distàncies focals diferents

1.-Obertura del diafragma: 4,5f

Velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial




2.-Obertura diafragma: 3,8 f

velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial




3.-Obertura del diafragma: 5,6 f
Velocitat d'obturació: 100
Altres factors: llum artificial




Tres fotografies amb diferents profunditats de camp


1.-Obertura del diafragma: 5,6 f

Velocitat d'obturació: 100






2.-Obertura del diafragma: 5,6f

Velocitat d'obturació: 100





3.-Obertura del diafragma: 5,6

Velocitat d'obturació: 100


martes, 2 de noviembre de 2010

Examen de sel·lectivitat de disseny

Exercici 1
[2 punts]
Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:


A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que
va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot
aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància
i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys
cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada
d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’una
torradora, com d’una cuina, o d’una planxa.

Isabel CAMPI.


Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:


— .A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes perta -
nyen a la línia aerodinàmica?
Tots dos objectes tenen unes línies gràcils i corbes.

— .Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
Podem dir que encara que tots dos tinguin línes gràcils i corbes, i que fa cinquanta anys anomenesín a els objectes que cmparteixen aquestes característiques aerodinàmics, avui dia diem que un es de modern i l'altre no.



OPCIÓ A
Exercici 2

[2 punts]


Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu
la manera de millorar-lo.


Que no es podria caminar si, fos el cas que el portéssim posat i tinguéssim que aixecar-nos i anar a obrir la porta , per exemple. Si això passes tindríem que treure els peus de dintre, posar-nos unes altres bambes o anar descalç a obrir...

Proposo que sirguessin individuals, un per cada peu, seria mes còmode i asobre de escalfar proporcionaria la funció de calçat.

Exercici 3
[6 punts]
Redisseny d’un embalatge

En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que
es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava
embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).
Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es
pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent
(rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i
el codi de barres.



Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.