PORTADA [NOU9]

-Tema: NADAL

Explicació: es un dibuix fet només amb boli bic. hi ha UN RELLOTGE que marca les 12 de la nit, principe d'any, està escrita LA PARAULA ANY y NOU al costat de el numero 9, amb això he intentat jugar una mica amb el nom del diari. També hi han diubujixades uves gegants al costat dret del rellotge, amb una suau vel·ladura de colro verd, de fons podem veure papanoel i el trineu, també un arbre de nadal fet amb linies horitzontals.
He jugat amb els distints elements significatius del nadal, i aixì ha quedat.

Antoni Tàpies

Inicia els seus tempteigs artístics durant la llarga convalescència d’una malaltia greu. La creixent dedicació al dibuix i a la pintura l’empenyen a abandonar els estudis universitaris.

A la dècada de 1940 ja exposa les seves obres, de marcada personalitat, que el destaquen en la panoràmica artística del moment. És cofundador de la revista Dau al Set (1948). Influït per Miró i Klee incrementa aleshores el factor iconogràfic i la temàtica màgica.

De mica en mica incorpora elements geometritzants i estudis de color que desemboquen en un interès per la matèria, el qual es tradueix en teles de textura intensa i de grans possibilitats expressives i comunicatives.

Amb aquestes obres Tàpies assoleix, cap a la meitat dels anys cinquanta, el reconeixement internacional. A partir de la dècada dels seixanta incorpora nous elements iconogràfics (signes d’escriptura, elements antropomòrfics, petjades i signes que al·ludeixen a la realitat de Catalunya) i procediments tècnics (noves superfícies, ús d’objectes quotidians i del vernís).

El llenguatge pictòric de Tàpies ha evolucionat des d’aleshores i ha donat com a resultat una creació plàstica diversificada i productiva admirada arreu del món.




La Fundació presenta una selecció nova d’obres d’Antoni Tàpies pertanyents al fons de la Col·lecció. La disposició de les obres obeeix a un criteri cronològic des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat.

ANNA MARIA MAIOLINO

La exposició que vam anar a visitar fa un recorregut pel treball se l'artista brasilera d'origen italià, presenta els seus dibuixos, les seves fotografies, escultures...

El complex treball d'Anna Maria Maiolino té un ampli repertori de temes, interessos i actituds que poblen el seu treball però no segueix una línea en el temps.

El seu treball Glu Glu Glu de l'any 1966-1967 exemplifica l'acostament de Maiolinia la temàtica del cos: connectar el que hi entra i el que en surt. El mateix tema torna a sortir en la dècada de 1990: primer en les escultures que evoquen el menjar en una safata o formes escatològiques.



Les seves instal.lacions en les quals acumula formes bàsiques de fang que semblen acumulacions preindustrials o formes excrementals.

Aquestes instal.lacions de formes rudimentàries , iguals i diferents, modelades directament per gestos primordials i repetitius de la mà, evoquen la pulsió de la vida en les coses quotidianes i els gestos insignificants. Fetes amb fang sense coure, aquestes instal.lacions tenen un caràcter efímer.


FOTOS:

MARISCAL

Per més informació entrar en la pàgina web: http://www.mariscal.com Javier Mariscal és un reconegut dissenyador industrial però ha tocat totes els categories de disseny. Des de 1970 viu i treballa a Barcelona. Les seves obres són amb poques línies però molta expresivitat i reinventa la cotidianitat. És el creador de la mascota dels jocs olimpics el Cobi que va ser molt polèmic i representava un gos de tura català aixafat per un camió. En el 1999 va rebre el Premi Nacional de Disseny, com a reconeixement de la seva trajectoria. La exposició que vam anar a veure repassa els 22 anys d'activitat del seu estudi amb multitud d'obres, cartells, escultures i peces audiovisuals plenes de color. En aquesta exposició podem veure que Mariscal treballa de la cosa més petita a l'empresa més gran. La disposició de les obres és molt original i diferent de la resta d'exposicions. US DEIXO UN VIDEO ! Mariscal estrena una pel·licula, podeu veure el trailer a... - http://www.mariscal.com/blog/ - http://chicoandrita.com/personajes.html

VACCA

ENTRE LA DESTRESA I EL DESASTRE
La tarde de dijous,amb l'artista. Vacca.

Amb Vicens Vacca i Carme Clusellas, directora del Museu.




Aquesta obra és una peça sonora de l'artista Vacca, el seu titol és Vincenzo Succo Marconi, aquesta escultura és inedita i es pot veure per primer cop a Granollers. Ocupa tota la sala i mostra tres reproductors de CD, tres radiotransistors modificats electrònicament i tres CD amb sons enrregistrats.
Tots els aparells estàn penjats del sostre emmarcats per un fragment de marc irregular barroc molt ostentós.
El so es continu i sempre s'escolta algun soroll amb algunes emisores de radio programades amb crescendos i decrescendos.

TREBALL FOTOGRAFIES

SESSIÓ FOTOGRÀFICA. CONTROLS DE LA CÀMERA

Aquesta sessió fotogràfica ha de servir per a saber utilitzar tots els controls de la càmeres réflex: entendre el funcionament general de la càmera, dels objectius, l'ús manual del diafragma i la velocitat d'obturació i d'altres dispositius.

S'us demana que en grups realitzeu un seguit de fotografies per a posar en pràctica els elements teòrics treballats. Totes les fotografies s'han de realitzar segons les especificacions demanades a la taula adjunta.

A part de les especificacions tècniques que es detallen a la taula totes les fotografies es faran a partir d'uns quants objectes que vosaltres mateixos trieu. Ells seran els protagonistes de les fotografies. Podeu col·locar els objectes com vulgueu, instal.lar-los en diferents ubicacions perquè els composicions i els enquadrament siguin idonis per a fer totes les fotografies que s'us demanen. A part de les qüestions tècniques heu de procurar que els enquadraments siguin interessant, heu de procurar pel resultat formal.









Quatre fotografies fent proves utilitzant i no utilitzant alternativament el flaix



1.-Obertura del diafragma: 6,3
Velocitat d'obturació: 100

Altres:sense flaix








2.-Obertura del diafragma: 6,3
velocitat d'obturació: 100

Altres: flaix a full









3.-Obertura del diafragma: 6,3


Velocitat d'obturació: 100


Altres: flais a 1/16






4.-Obertura del diafragma: 6,3

Velocitat d'obturació: 100

Altres: flaix a 1/64






Tres fotografies amb el mateix punt de vista amb quatre distàncies focals diferents

1.-Obertura del diafragma: 4,5f

Velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial




2.-Obertura diafragma: 3,8 f

velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial




3.-Obertura del diafragma: 5,6 f
Velocitat d'obturació: 100
Altres factors: llum artificial




Tres fotografies amb diferents profunditats de camp


1.-Obertura del diafragma: 5,6 f

Velocitat d'obturació: 100






2.-Obertura del diafragma: 5,6f

Velocitat d'obturació: 100





3.-Obertura del diafragma: 5,6

Velocitat d'obturació: 100

Examen de sel·lectivitat de disseny

Exercici 1
[2 punts]
Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que
va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot
aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància
i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys
cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada
d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’una
torradora, com d’una cuina, o d’una planxa.

Isabel CAMPI.


Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:


— .A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes perta -
nyen a la línia aerodinàmica?
Tots dos objectes tenen unes línies gràcils i corbes.

— .Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
Podem dir que encara que tots dos tinguin línes gràcils i corbes, i que fa cinquanta anys anomenesín a els objectes que cmparteixen aquestes característiques aerodinàmics, avui dia diem que un es de modern i l'altre no.



OPCIÓ A
Exercici 2
[2 punts]


Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu
la manera de millorar-lo.

Que no es podria caminar si, fos el cas que el portéssim posat i tinguéssim que aixecar-nos i anar a obrir la porta , per exemple. Si això passes tindríem que treure els peus de dintre, posar-nos unes altres bambes o anar descalç a obrir...

Proposo que sirguessin individuals, un per cada peu, seria mes còmode i asobre de escalfar proporcionaria la funció de calçat.

Exercici 3
[6 punts]
Redisseny d’un embalatge
En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que
es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava
embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).
Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es
pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent
(rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i
el codi de barres.



Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.

Blow-Up

Blow-Up es una película ítalo-británica de 1966, dirigida por Michelangelo Antonioni, con David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Miles, Peter Bowles y la modelo Veruschka von Lehndorff en los roles principales. Producida por Carlo Ponti. Ganadora de la Palma de Oro en el Festival Internacional de Cine de Cannes 1966, al Mejor director.


Argumento
Thomas (David Hemmings) es un cotizado fotógrafo londinense de moda. Una mañana, realiza unas instantáneas en un parque de las afueras, para ilustrar su libro. Pero cuando las revela se da cuenta que hay un cadáver en una de las fotos...



Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula


1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?

La temàtica que tracta la peli va d'un fotògraf que despres de realitzar vàries fotografies en un parc de Londres, descobreix després de revelar-les una forma irreconeixible que resultava ser un cadàver.



TREBALL PELICULA
COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LÍCULA

Thomas va a un parc de Londres i veu a un home i una dona que semblen barallar. Presa moltes fotos de la parella i en el trànsit és vist per la dona, que el persegueix per treure-li el negatiu. Ella ho aconsegueix en l'estudi i Thomas li lliura un rotllo equivocat i revela les fotografies que havia pres de la parella al parc.

En el seu quart de treball obté les imatges i observa - observem - que en el fons borrós van definint les figures de la parella, i sembla estar un home a terra. Torna al parc i veu l'home mort.

La pel·licula te un conflicte,entre l'ambició d'un tot visible i la recerca d'una veritat amagada en les coses i en els personatges.
L' autor de la pel·licula prefereix la discontinuïtat, més propera al còrrer de la vida, abans que la lògica de la causalitat.

Thomas viu atrapat en el disgust, i es llança al carrer per barrejar-se amb el seu ambient d'alegria fingit. L'acció, com hem dit, es desenvolupa a Londres. És l'època de la revolució en el vestir, el predomini de la imatge, les primeres manifestacions juvenils. Al caminar sense propòsit per la ciutat s'enfronta al succés que recull en la seva càmera de fotografia. Allà comença per al protagonista, i també per a l'espectador, el xoc ambigu entre la realitat i l'aparença. Un cadàver que està i després desapareix, vist en una fotografia ampliada que produeix més confusió a la confrontació amb l'experiència guardada a la memòria.



Blow-up conclou com un somni. Ja hem vist que el fotògraf Thomas no es relaciona amb els altres. La seva càmera fotogràfica pot ser l'acostament capaç de mostrar l'ocult. Tot és efímer, com el final de l'obra: Thomas torna al parc i es troba a uns joves amb la cara pintada de blanc. Juguen al tennis amb una pilota imaginària, i Thomas segueix el joc i simula veure la pilota. Escoltem el cop de les raquetes. Llavors passa l'escena amb la qual conclou l'obra, com si tot hagués estat un somni: El fotògraf es va caminant sense rumb per l'herba i desapareix, igual que el cadàver que havia vist i després no estava més.
Escuchar
Leer fonéticamente
Diccionario - Ver diccionario detallado

Ai Weiwei cubre de pipas el suelo de la Tate Modern

http://www.elperiodico.com/es/noticias/cultura-y-espectaculos/20101012/artista-chino-weiwei-cubre-pipas-suelo-tate-modern/528405.shtml
Las instalaciones que periódicamente ocupan el gigantesco hall
de entrada de la Tate Modern de Londres tienen la virtud de sorprender y de no parecerse en nada las unas a las otras. La que ayer presentó el artista chino Ai Weiwei mantiene esa misma tendencia. Weiwei ha cubierto los 1.000 metros cuadrados del suelo del hall con más de cien millones de pipas de porcelana.

La alfombra tiene 10 centímetros de espesor y pesa 150 toneladas. Cuando se pisa, las pipas crujen bajo los pies del visitante como si fueran de verdad, pero, aunque parezcan naturales, es mejor no tratar de hincarles el diente. Vistas más de cerca cada una de las semillas es diferente, no en vano han sido pintadas a mano una por una, con auténtica paciencia de chinos, a lo largo de dos años por cada uno de los 1.600 artesanos de la ciudad de Jingdezhen.

Weiwei aseguró ayer durante la presentación de la pieza a la prensa, que su instalación, titulada Sunflower Seeds (Semillas de girasol), entrelaza los conceptos de individualismo, producción en masa y artesanía. También quiere hacer reflexionar sobre el papel del «individuo, en la sociedad de hoy» y preguntarse si el hombre es «insignificante e impotente, a menos que actúe de forma conjunta». Él, personalmente, solo ha pintado «dos o tres» de las pipas, porque «el proceso es simple pero muy difícil» y se le daba bastante mal, según reconoció.

Sunflower Seeds es la undécima instalación de la serie Unilever inaugurada en el año 2000 en la Tate y por la que ya han pasado unos 24 millones de visitantes. En las ediciones anteriores se han visto, entre otras, la araña gigante de Louise Bourgeois, los ascensores en perpetuo movimiento de Juan Muñoz, el sol resplandeciente de Olafur Eliasson, los toboganes gigantes de Carten Höller, y la grieta que rompía el suelo de la sala, de Doris Salcedo.