Blow-Up

Blow-Up es una película ítalo-británica de 1966, dirigida por Michelangelo Antonioni, con David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Miles, Peter Bowles y la modelo Veruschka von Lehndorff en los roles principales. Producida por Carlo Ponti. Ganadora de la Palma de Oro en el Festival Internacional de Cine de Cannes 1966, al Mejor director.


Argumento
Thomas (David Hemmings) es un cotizado fotógrafo londinense de moda. Una mañana, realiza unas instantáneas en un parque de las afueras, para ilustrar su libro. Pero cuando las revela se da cuenta que hay un cadáver en una de las fotos...



Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula


1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?

La temàtica que tracta la peli va d'un fotògraf que despres de realitzar vàries fotografies en un parc de Londres, descobreix després de revelar-les una forma irreconeixible que resultava ser un cadàver.



TREBALL PELICULA
COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LÍCULA

Thomas va a un parc de Londres i veu a un home i una dona que semblen barallar. Presa moltes fotos de la parella i en el trànsit és vist per la dona, que el persegueix per treure-li el negatiu. Ella ho aconsegueix en l'estudi i Thomas li lliura un rotllo equivocat i revela les fotografies que havia pres de la parella al parc.

En el seu quart de treball obté les imatges i observa - observem - que en el fons borrós van definint les figures de la parella, i sembla estar un home a terra. Torna al parc i veu l'home mort.

La pel·licula te un conflicte,entre l'ambició d'un tot visible i la recerca d'una veritat amagada en les coses i en els personatges.
L' autor de la pel·licula prefereix la discontinuïtat, més propera al còrrer de la vida, abans que la lògica de la causalitat.

Thomas viu atrapat en el disgust, i es llança al carrer per barrejar-se amb el seu ambient d'alegria fingit. L'acció, com hem dit, es desenvolupa a Londres. És l'època de la revolució en el vestir, el predomini de la imatge, les primeres manifestacions juvenils. Al caminar sense propòsit per la ciutat s'enfronta al succés que recull en la seva càmera de fotografia. Allà comença per al protagonista, i també per a l'espectador, el xoc ambigu entre la realitat i l'aparença. Un cadàver que està i després desapareix, vist en una fotografia ampliada que produeix més confusió a la confrontació amb l'experiència guardada a la memòria.



Blow-up conclou com un somni. Ja hem vist que el fotògraf Thomas no es relaciona amb els altres. La seva càmera fotogràfica pot ser l'acostament capaç de mostrar l'ocult. Tot és efímer, com el final de l'obra: Thomas torna al parc i es troba a uns joves amb la cara pintada de blanc. Juguen al tennis amb una pilota imaginària, i Thomas segueix el joc i simula veure la pilota. Escoltem el cop de les raquetes. Llavors passa l'escena amb la qual conclou l'obra, com si tot hagués estat un somni: El fotògraf es va caminant sense rumb per l'herba i desapareix, igual que el cadàver que havia vist i després no estava més.
Escuchar
Leer fonéticamente
Diccionario - Ver diccionario detallado

Ai Weiwei cubre de pipas el suelo de la Tate Modern

http://www.elperiodico.com/es/noticias/cultura-y-espectaculos/20101012/artista-chino-weiwei-cubre-pipas-suelo-tate-modern/528405.shtml
Las instalaciones que periódicamente ocupan el gigantesco hall
de entrada de la Tate Modern de Londres tienen la virtud de sorprender y de no parecerse en nada las unas a las otras. La que ayer presentó el artista chino Ai Weiwei mantiene esa misma tendencia. Weiwei ha cubierto los 1.000 metros cuadrados del suelo del hall con más de cien millones de pipas de porcelana.

La alfombra tiene 10 centímetros de espesor y pesa 150 toneladas. Cuando se pisa, las pipas crujen bajo los pies del visitante como si fueran de verdad, pero, aunque parezcan naturales, es mejor no tratar de hincarles el diente. Vistas más de cerca cada una de las semillas es diferente, no en vano han sido pintadas a mano una por una, con auténtica paciencia de chinos, a lo largo de dos años por cada uno de los 1.600 artesanos de la ciudad de Jingdezhen.

Weiwei aseguró ayer durante la presentación de la pieza a la prensa, que su instalación, titulada Sunflower Seeds (Semillas de girasol), entrelaza los conceptos de individualismo, producción en masa y artesanía. También quiere hacer reflexionar sobre el papel del «individuo, en la sociedad de hoy» y preguntarse si el hombre es «insignificante e impotente, a menos que actúe de forma conjunta». Él, personalmente, solo ha pintado «dos o tres» de las pipas, porque «el proceso es simple pero muy difícil» y se le daba bastante mal, según reconoció.

Sunflower Seeds es la undécima instalación de la serie Unilever inaugurada en el año 2000 en la Tate y por la que ya han pasado unos 24 millones de visitantes. En las ediciones anteriores se han visto, entre otras, la araña gigante de Louise Bourgeois, los ascensores en perpetuo movimiento de Juan Muñoz, el sol resplandeciente de Olafur Eliasson, los toboganes gigantes de Carten Höller, y la grieta que rompía el suelo de la sala, de Doris Salcedo.

COMPARAR EL DISSENY DE DUES REVISTES

Escolliu dues revistes. Comenteu, valoreu i compareu el disseny de les seves portades i dels elements bàsics de la composició de les pàgines interiors.


PRIMERA REVISTA








-Capçalera
A la capçalera se situa el nom de la revista, Cuore.

-Tipografia dels titulars
El nom de la revista, Cuore, està escrit en blanc sobre un fons rosa, la mida de la lletra és "gran" i es pot llegir perfectament.

-Ordenació del text
el text està desordenat, hi ha diferents apartats repartits en tota la portada, uns amb lletres petites i alguns amb lletra més gran.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada
Hi ha moltes imatges a la portada, i unes més grans que altres, també podem trobar molts subtítols i en resum més o menys el contingut de la revista. Conté colors cridaners com el blau cel, groc, rosa, verd, negre, blanc ...
És present a la portada també el preu, a la part superior esquerra.
Hi ha unes vinyetes, que proporcionen com l'acció d'un diàleg entre alguns personatges d'algunes de les fotografies.

-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina
Llama la atención la cabezera y un subtítulo, ambos comparten la misma tipología, color y tamaño( arriba y abajo)

-Elements que destaquen
Destaquen les fotografies i les lletres de colors cridaners.

-Descripció del disseny interior
Les pàgines a l'interior, estan numerades, i trobem els mateixos temes de la portada, però més ampliats i desenvolupats, també amb molt més contingut de fotos.
Conté moltes imatges en general tota la revista costat de entreteniments, entrevistes, horòscop, ofertes ...-Tipografia del text, dels títols, del text ressaltat dels peus de foto...

-Composició dels marges i de les columnes
En aquesta revista hi ha molt poc marge en general mentre que en algunes pàgines estan molt definides en columnes, com ara els tests i algunes entrevistes.

-Elements decoratius, peus i encapçalaments.
El peu de pàgina i els encapçalaments estan lleugerament decorats segons el tema de cada pàgina, contenen el mateix color de fons que tota la pàgina, al peu de pàgina en la posició central, trobem la numeració de les pàgines mentre que en els encapálaments trobem el títol dels diferents articles que trobem repartits en tota la revista.

-Ubicació de les imatges o il·lustracions.
les imatges estan situades de forma irregular, podem trobar imatges centrades, com imatges que estan per sota del text, o imatges que es difuminen y fusionan amb el text.



SEGONA REVISTA


-Capçalera
A la capçalera se situa el nom de la revista, Cosmopolitan.

-Tipografia dels titulars
El nom de la revista, Cosmopolitan, està escrit en vermell sobre un fons blanc, la mida de la lletra és "mitjana" i no es pot llegir perfectament, perque hi ha part del titol que esta escrit subliminalment.

-Ordenació del text
el text està desordenat, hi ha diferents apartats repartits en tota la portada, uns amb lletres petites i alguns amb lletra més gran, cap de aquets apartats de la revista está amb la mateixa tipografia que el nom, están escrits amb lletra cursiva.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada
Hi ha només una imatge a la portada, i de peus a cap, el cap i el braç de la noia que trobem a la fotografia, de la portada, ocupa part del títol, també podem trobar molts subtítols i en resum més o menys el contingut de la revista. Conté colors cridaners com el rosa, vermell, negre, blanc ...
És present a la portada també el preu i el codi de barres, a la part inferior esquerra.

-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina
El que primer crida més l'atenció es la noia de la fotografia, està en roba interior y ocupa gran part de la portada, después el titol i com a últim els subtitols.


-Elements que destaquen
Destaquen les fotografies i les lletres de colors cridaners y diferents tipologies.

-Descripció del disseny interior
Les pàgines a l'interior, estan numerades, i trobem els mateixos temes de la portada, però més ampliats i desenvolupats, també amb molt més contingut de fotos.
Conté moltes imatges en general tota la revista costat de entreteniments, entrevistes, horòscop, ofertes ...-Tipografia del text, dels títols, del text ressaltat dels peus de foto...

-Composició dels marges i de les columnes
En aquesta revista hi ha molt poc marge en general mentre que en algunes pàgines estan molt definides en columnes, com ara els tests i algunes entrevistes.

-Elements decoratius, peus i encapçalaments.
El peu de pàgina i els encapçalaments estan lleugerament decorats segons el tema de cada pàgina, contenen el mateix color de fons que tota la pàgina, al peu de pàgina en la posició central, trobem la numeració de les pàgines mentre que en els encapálaments trobem el títol dels diferents articles que trobem repartits en tota la revista.

-Ubicació de les imatges o il·lustracions.
les imatges estan situades de forma irregular, podem trobar imatges centrades, com imatges que estan per sota del text, o imatges que es difuminen y fusionan amb el text.

SEGON DE BATXILLERAT

LOGO

Després de tornar de les vacances ens posem mans a l'obra i comencem dissenyant un logotip per l'assignatura de dissenys i fonaments.

Us presento una idea per al logotip en distints colors.
PRIMER:






SEGON:





COMENTARI PERSONAL

El primer i segon logotip esta dibuixat en blanc i fons negre i a l'inrevés. Simbolitza: la B de "Bellera" i està escrit ARTS de forma vertical, i ARTS esta fusionat amb un pentagrama que simbolitza la musica. Si posem el logotip en forma horitzontal, es a dir situant ARTS de forma horitzontal ( al damunt ) la B fa forma de un teló.
Crec que es fácil de recordar, i es pot veure correctament en diferents tamanys.




Práctica:
simplicidad. El logo es apropiado para ser utilizado en todo tipo de medios: TV, impresos, uniformes, etc.

Consistente:
Creo que tiene un buen proceso de creación.

Único:
no se ve similar al de alguien.

Memorable:
si se aplican los puntos anteriores, probablemente la marca será memorable. La coloración es un elemento importante, por lo general el elemento más fácil de recordar de una marca es el color. Otro tipo de símbolos o códigos pueden ayudar a recordar una marcas.

Un reflejo:
refleja los valores y objetivos de la asociación.
És Adaptable

Sustentable:
contemporáneo, pero algo clásico. no se si se volverá obsoleto en poco tiempo, pero no cansa a al vista y es fácil de recordar.

VALORACIÓ PERSONAL

Doncs si helena tot Ja s'ha acabat, el passat dissabte dia 22 de maig.
Personalment ha estat un èxit i molt divertit perque hem fet el que ens agradaba que d'això també tractava.
Hem apres molt, y sobretot hem treballat en grup y alló va molt bé per relacionar-se.

yo també crec el que ens ha costat més ha estat el material, ens ha costat molt aconseguir sabates, i per això, vam anar en busca de sabates per tot Granollers,preguntat casa per casa: "teniu sabates velles, trencades o en mal estat que ja no utiliatzareu?"
Gracies a tots aquells que han participat, hi han fet que el nostre projecte arribés fins on va arribar. Com a conseqüència de la falta de material i no numés falta de bambes sino que van tindre que anar empalmant cables petits per fet-ne un de llarg..., finalment el cable que podeu veure en les fotus va acabar ple de coses, no només sabates sinó objectes quotidians o objectes que no es comú veure enllaçat a un cable!.. Podríem anomenar-ho "thingsfiti"

El que ens hagués agradat es penjar sabates més enllà de Granollers, que era el nostre objectiu. Però per mancança de arterial i temps no ha estat possible.Tans sols vem penjar sabates en la Torreta i en tres torres.
Però no ens preocupa gens, ara ve un estiu amb temps de sobre, viatges etc.... I no ho deixarem en una sala sinó que continuarem deixant empremta, perque això ens porta satisfacció personal.

Ara només ens queda realitzar el llibre d'artista, on hi haurà un recull de tot el nostre projecte, materials, esbossos, webs, imatges.. entre altres.

Planeta Bellera

Planeta Bellera
Finalment, el meu projecte Shoefiti, juntament amb la Helena, s'ha modificat una mica però segueix tenin la mateixa finalitat.

Aquí deixo un àlbum amb imatges sobre el Shoefiti, perquè tingueu una idea del què és.Sius lau qui tingui sabates que ja no utilitza, velles trencades etc... tan com petites o grans i vulgui col·laborar amb el nostre projecte que ens les faci arribar. Gràcies :)

Aquí el link;
http://www.flickr.com/photos/33868550@N07/sets/72157613419332220/

Planeta Bellera Shoefiti

Per; Dana Musso i Helena Hernàndez

En el nostre projecte no hi haurà una cap de grup, ja que som un grup molt reduït.
Com podriem resumir el nostre projecte?
La frase sintètica que creiem idonia pel shoefiti és:

Art o llegenda cada sabata deixa empremta, i té la
seva pròpia història, i les nostres no seran menys..

INTRODUCCIÓ

Les grans ciutats no es queden curtes amb llegendes urbanes i expressió artístiques. Lo últim és el Shoefiti, joc de paraules en anglès de shoe(sabata) i graffiti. Consisteix en adornar els carrers amb calçat de tota mena penjat en els cables telefònics o de la llum.
Són moltes les llegendes que s'han explicat sobre aquest fenomen, però realment poc se sap sobre el seu origen o la seva raó de ser. En les pistes de bàsquet era habitual jugar-se les sabatilles en un u contra un i penjar bé alt les del perdedor en un acte de humiliació. Hi ha qui assegura que les sabatilles penjades són un codi entre bandes urbanes, ja sigui per a marcar el seu territori, per a honrar algun company mort o, simplement per a assenyalar on es pot aconseguir droga. Uns altres ho atribuïxen a una broma adolescent per a anunciar a tot el veïnat que algú ha perdut la virginitat. També, la versió més comú és la qual ho atribuïx als estudiants d'institut que les llencen als cables per a celebrar el dia de la seva graduació. Sigui com sigui, aquest fenomen conegut com Shoefiti s'esta estenent per tot el món i ens demostra que les sabatilles que calcem poden ser art.

PER QUÈ AQUEST PROJECTE ?

Aquest projecte ens va semblar interessant perquè és un art del que se n’ha parlat poc, tan com per mitjans de comunicació o la societat en general. Perquè esta mal vist però actualment en molts països és considera art de carrer juntament amb el graffiti.

DESENVOLUPAMENT

El lloc on és realitzarà el projecte serà fora del recinte de la Roca Umbert, és farà pels carrers de les ciutats, però quedarà immortalitzat fotogràficament i també s’enregistrarà el soroll del lloc on s’hauran llençat les sabates, és a dir, el soroll de la ciutat. Per tal de traslladar a l’espectador a les situacions viscudes amb l’ajuda de les fotografies. _Amb això volem aconseguir no només exposar fotografies, la visió sinó que també l’ambient el soroll de caos de les grans ciutats.

L’exposició dintre de l’espai d’arts;
Dintre de la sala, l’obra ocuparà des de la primera columna a la segona, és necessari aquest lloc perquè les columnes imiten als pals elèctrics, desprès nosaltres penjarem cable que vagi d’una columna a l’altre i allà estaran les fotografies penjades.

Pel que fa al temps, l’obra s’anirà fent mica en mica, tindrà un seguit de processos, s’aniran penjant fotografies a mesura que s’hagin fet.

Esboç

INTERVENCIONS

Hi hauran 12 intervencions, és a dir 12 parells de sabatilles seran penjades en els cables elèctrics. Cada intervenció serà realitzada en un lloc diferent de la resta, el que implica que també hi hauran 12 sons o registres diferents. Finalment l’última intervenció serà la nostre, és a dir, practicarem el shoefiti amb les nostres pròpies bambes dintre la sala de l’espai d’art de la Roca Umbert.


Cada sabata, tindrà un toc diferent a la resta, estaran pintades amb diferents tècniques, aprofitant el que hem après a les classes de tècniques d’expressió grafico-plàstiques. Totes les tècniques estaran pintades amb colors primaris, colors bàsics, per així crida més l’atenció del públic, és a dir dels vianants.


TASQUES DE CADA MEMBRE DEL GRUP


Pel que fa a les tasques del projecte, com som dos, tan l’una com l’altre farem tot, perquè per una sola persona és massa.

LISTA DE MATERIAL

- 15 metres de cable gruixut ( 2 centímetres de diàmetre, aproximadament )
- 6 cartons ploma mida din-A3
- 1 paquet de pinces de fusta d’estendre la roba
- 10 parells de sabates, de tota mena i mides possibles. (poden ser de segona mà)
- Pintura plàstica (verd, vermell, blau i groc)
- Loop per enregistrar el soroll del carrer.
- Cascos o auriculars
- 12 imatges impreses mida din-A3
- 6 imatges impreses mida estàndard (10x15)