hem vist el documental el divendres a l'hora d'audiovisuals, El documental se m'ha fet una mica pesat, però alhora interessant ja que transmetia molt i alhora és una cosa que ha passat de veritat i s'ha anat gravat dia a dia.
Rhythm is it és un documental en el que apareixen la dansa i la música com un tipus de llenguatge educació, manera de pensar… Amb les activitats que proposa Royston Maldoom, pujar en un mateix escenari l’Orquesta filharmònica de Berlín i un conjunt de 250 alumnes alemanys de diferents races i cultures amb diferents finalitats, com implicar als alumnes de manera personal i emocional, i també ho enfoca com un tipus de superació personal, els posa davant d’una activitat difícil d’aconseguir i que requereix un esforç personal molt gran, durant el documental, podem observar els diferents obstacles als que s’enfronten, però en conseqüència també veiem que un cop superats aquests obstacles, la gratificació és brutal i les ganes de perseguir totes aquestes metes que per als alumnes eren impossibles, tornen ja que al final aconsegueixen el propòsit, unir a l’orquestra i als alumnes en un mateix escenari.
Des del meu punt de vista crec que hagués sigut més interessant i menys pesat si hagués sigut més curt, ja que hi havia trossos que es feia pesat. Per altre part penso que la idea del documental i el que tracta de transmetre és algo comú en les nostres vides, el valor la il·lusió i les ganes i ho explica molt bé amb el llenguatge tant de la dansa com la música.
viernes, 5 de marzo de 2010
FOTOS DE LA GUARDERIA
EL NOSTRE GRUP esta format per: Jessica, Sheila, Marta, Ramón i jo.
El projecte que hem presentat, però no hem dut a terme per qüestions que era per nens una mica més grans d'edat, era de pintar samarretes per a que ells es portin un record, però era molt complicat i també havien molts nens.
dins de tot, els projectes que si s'han dut a terme estaven molt bé i eren molt divertits ja que els nens podien també participar-hi, després de tot les professores de la llar d'infants ens han fet per esmorzar i la veritat .. és que ha estat una estona molt bonica, el compartir amb nens més petits tot un matí.
sortida del divendres al museu d'art contemporani de barcelona MACBA
En aquesta sortida van estar mirant dues exposicions molt interesants una d'elles era:
Rodney Graham: A través del bosc
A través del bosc és una exposició de l’artista canadenc Rodney Graham que examina l’evolució de la seva complexa obra artística, basada inicialment en l’adaptació de models literaris i influïda per l’art conceptual dels anys setanta.
Rodney Graham:Nascut el 1949 a Abbotsford, una petita localitat de la Colúmbia Britànica canadenca, Rodney Graham es va traslladar amb la seva família a Vancouver el 1964. De 1968 a 1971 va estudiar història de l’art i antropologia, així com literatura anglesa i francesa, a la University of British Columbia.
Una part fundamental de l'exposició està dedicada al desenvolupament de les seves primeres obres.
L'exposició del MACBA es centra en la presentació d'aquells films posteriors que, per l'elecció dels temes, han continuat desenvolupant visualment la tradició dels treballs conceptuals amb textos i els fenòmens lluminosos.
Graham havia adquirit en un resclet de Vancouver una màquina d'escriure frabricada en els anys trenta i pràcticament sense utilitzar.
A la tercera secció de la mostra agafa el paper de l'artista. En Lobbing Potatoes at a Gong, 1969.
La manifestació final d'aquesta temàtica del paper de l'artista es el monumental triptic The Gifted Amateur, Nov. 1962. En aquesta obra, Graham es sitúa a ell mateix a l'escena en la figura d'un aficionat sonàmbul que prova de fer pel seu compte una representació teatral abstracte de gran format, com les que probablement ha vist fascinat als llibres d'art.
Comissari: Friedrich Meschede.
Exposició organitzada pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i coproduïda amb el Kunstmuseum Basel, Museum für Gegenwartskunst, Basilea, i la Hamburger Kunsthalle, Hamburg.
Paral·lelament a aquesta exposició el MACBA i el Museu Picasso de Barcelona coorganitzen la presentació de Possible Abstractions, un projecte de Rodney Graham exposat al Museu Picasso.
OBRA QUE MÉS M'HA CRIDAT L'ATENCIÓ.
Era una màquina de reproducció de cintes de video, perquè era una maquina inventada que reproduïa cintes de vídeo, però el mes interessant es que la cinta de vídeo no estava enrotllada con a totes les màquines que reprodueixen cintes, aquesta màquina tenia la peculiaritat de que la cinta a mesura que s’anava reproduint anava caient i s’assentava con sigues... mai quedava igual que altres vegades , la cinta que s’anava depositant formant formes molt diverses després la tornava a agafar la màquina i la reproduïa un altre cop.
l'altre exposició era de John Baldessari: Pura Bellesa
L'exposició comença amb unes pintures que són un representació de les que van sobreviure a l'infame "Cremation Project", Baldessari va cremar tota la seva obra anterior i en va guardar les cendres en una urna en forma de llibre com a testimoni dels fets.
La composició i el contingut d'aquelles pintures primerenques no eren mai tradicionals. Baldessari tenia una fascinació pel llenguatge que ha mantingut en el el seu treball fins al dia d'avui.
John Baldessari va néixer l'any 1931 a National City, California, podriem dir que és un dels artistes més destacats del nostre temps, que ha trencat amb les convencions de les pràctiques artístiques fent un ús insòlit del llenguatge i de les imatges.
OBRA QUE MÉS M'HA CRIDAT L'ATENCIÓ.
ha sigut al entrar a ua de les sales , hi habia en la pared enganxat com un llom de un llibre però estaba tallat en petits troços de més gran a més petit.
HE FET FOTO A UNA OBRA QUE M'HA CRIDAT TAMBÉ MOLT l'ATENCIÓ...
Amb un simple barret dona personalitat a una persona que no se li veu la cara.
Rodney Graham: A través del bosc
A través del bosc és una exposició de l’artista canadenc Rodney Graham que examina l’evolució de la seva complexa obra artística, basada inicialment en l’adaptació de models literaris i influïda per l’art conceptual dels anys setanta.
Rodney Graham:Nascut el 1949 a Abbotsford, una petita localitat de la Colúmbia Britànica canadenca, Rodney Graham es va traslladar amb la seva família a Vancouver el 1964. De 1968 a 1971 va estudiar història de l’art i antropologia, així com literatura anglesa i francesa, a la University of British Columbia.
Una part fundamental de l'exposició està dedicada al desenvolupament de les seves primeres obres.
L'exposició del MACBA es centra en la presentació d'aquells films posteriors que, per l'elecció dels temes, han continuat desenvolupant visualment la tradició dels treballs conceptuals amb textos i els fenòmens lluminosos.
Graham havia adquirit en un resclet de Vancouver una màquina d'escriure frabricada en els anys trenta i pràcticament sense utilitzar.
A la tercera secció de la mostra agafa el paper de l'artista. En Lobbing Potatoes at a Gong, 1969.
La manifestació final d'aquesta temàtica del paper de l'artista es el monumental triptic The Gifted Amateur, Nov. 1962. En aquesta obra, Graham es sitúa a ell mateix a l'escena en la figura d'un aficionat sonàmbul que prova de fer pel seu compte una representació teatral abstracte de gran format, com les que probablement ha vist fascinat als llibres d'art.
Comissari: Friedrich Meschede.
Exposició organitzada pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i coproduïda amb el Kunstmuseum Basel, Museum für Gegenwartskunst, Basilea, i la Hamburger Kunsthalle, Hamburg.
Paral·lelament a aquesta exposició el MACBA i el Museu Picasso de Barcelona coorganitzen la presentació de Possible Abstractions, un projecte de Rodney Graham exposat al Museu Picasso.
OBRA QUE MÉS M'HA CRIDAT L'ATENCIÓ.
Era una màquina de reproducció de cintes de video, perquè era una maquina inventada que reproduïa cintes de vídeo, però el mes interessant es que la cinta de vídeo no estava enrotllada con a totes les màquines que reprodueixen cintes, aquesta màquina tenia la peculiaritat de que la cinta a mesura que s’anava reproduint anava caient i s’assentava con sigues... mai quedava igual que altres vegades , la cinta que s’anava depositant formant formes molt diverses després la tornava a agafar la màquina i la reproduïa un altre cop.
l'altre exposició era de John Baldessari: Pura Bellesa
L'exposició comença amb unes pintures que són un representació de les que van sobreviure a l'infame "Cremation Project", Baldessari va cremar tota la seva obra anterior i en va guardar les cendres en una urna en forma de llibre com a testimoni dels fets.
La composició i el contingut d'aquelles pintures primerenques no eren mai tradicionals. Baldessari tenia una fascinació pel llenguatge que ha mantingut en el el seu treball fins al dia d'avui.
John Baldessari va néixer l'any 1931 a National City, California, podriem dir que és un dels artistes més destacats del nostre temps, que ha trencat amb les convencions de les pràctiques artístiques fent un ús insòlit del llenguatge i de les imatges.
OBRA QUE MÉS M'HA CRIDAT L'ATENCIÓ.
ha sigut al entrar a ua de les sales , hi habia en la pared enganxat com un llom de un llibre però estaba tallat en petits troços de més gran a més petit.
HE FET FOTO A UNA OBRA QUE M'HA CRIDAT TAMBÉ MOLT l'ATENCIÓ...
Amb un simple barret dona personalitat a una persona que no se li veu la cara.
viernes, 29 de enero de 2010
RESERCA
Martín Margiela
Vivienne Westwood
Vivienne Isabel Swire (Derbyshire, Anglaterra, 8 d'abril de 1941), coneguda com Vivienne Westwood, és una dissenyadora de moda britànica considerada com la principal responsable de l'estètica associada amb el punk i el New Wave. Westwood, com companya de Malcolm McLaren i propietària de la boutique SEX, va estar directament involucrada amb la banda Sex Pistols i el sorgiment del moviment punk al Regne Unit.
ARTISTA
Vanessa Beecroft
FOTOGRAF
Erwin Olaf
Erwin Olaf (1959), un fotògraf holandès, que està considerat com un dels autors actuals més interessants i provocadors, tota una icona de la fotografia contemporània.
ARTISTA
Jana Sterbak
Vivienne Westwood
Vivienne Isabel Swire (Derbyshire, Anglaterra, 8 d'abril de 1941), coneguda com Vivienne Westwood, és una dissenyadora de moda britànica considerada com la principal responsable de l'estètica associada amb el punk i el New Wave. Westwood, com companya de Malcolm McLaren i propietària de la boutique SEX, va estar directament involucrada amb la banda Sex Pistols i el sorgiment del moviment punk al Regne Unit.
ARTISTA
Vanessa Beecroft
FOTOGRAF
Erwin Olaf
Erwin Olaf (1959), un fotògraf holandès, que està considerat com un dels autors actuals més interessants i provocadors, tota una icona de la fotografia contemporània.
ARTISTA
Jana Sterbak
jueves, 21 de enero de 2010
Més enllà de l'objecte; Obres de la col·lecció macba.
l’exposició mes enllà de l'objecte. Obres de la col•lecció MACBA es organitzada i produïda pel departament de cultura i mitjans de comunicació, dins del programa de serveis culturals que la direcció general de cooperació cultural ofereix als municipis.
Aquesta col•lecció compren una selecció molt significativa d’obres en diferents tècniques i suports (pintura, escultura, instal•lacions, obra gràfica, fotografia, documents gràfics i visuals, pel•lícules...)
Els autors de les quals s’inscriuen en el període que s’estén de mitjans dels anys 60 fins als inicis dels 70.
Joan Brossa
Raimon C.
Leandre C.
J. Escribà
Ángel Ferrant
Jrd. Galí
Silvia Gubern
J. Huguet
A. Jové
A. Llena
Robert L.
Joaquim L.
Antoni Mercader
J. M. Mestres Quadreny
Miralda
Muntadas
Josep Posantí
P. Portabella
J. Prats
C. Pujol
Joan Rabascall
Ángel Ribé
Benet Rosell
C. Santos
D. Selz
F. Torres
M. Villèlia
J. Xifra
La cronologia de les obres comencen en l’any 1956 fins 1975.
Parlant de les obres , i de totes les ,hi ha una que amí em va cridar l’atenció la obra es titula:
Reliquaire Blanc (1970) la va fer l’escriptor Jaume Xifra (Salt, 1934)
Aquesta obra té en el seu interior borses de plàstic amb sucre, espelmes, plomes..
Medeix 43 x 33 cm
Es de la col•lecció MACBA
Aquesta obra està feta després de la celebració un Juny del 70 a Verderone, del cerimonial "La fête en blanc", i Jaume Xifra vol immortalitzar aquell moment amb aquesta obra. Reliquaire Blanc forma part de la sèrie dels Reliquaires et objets rituels, 1969-1970.Què és un reliquaire? "Reliquaire"(en Francès), vol dir Reliquiari, i què és un reliquiari? És una capsa, estoig, on es conserva una relíquia o relíquies. Per tant Jaume Xifra guarda petites coses d'aquella festa com una relíquia, perquè vol immortalitzar aquell moment.
És un Din-a3, més o menys, amb 4 objectes principals, tots ells dins de bosses de plàstic. Com a principal trobem un fragmente del cartell de la celebració on es pot llegir fàcilment; " Fête en Blanc, Verderone Juin de 1970". A sota hi han tres bosses la primera conté sucre, la segona espelmes i un ploma i len a tercera plomes. Tot amb un halo blanc.
Opinió personal: Va se una de les obre que em va cridar més l'atenció ja que era d'un dels artístes de "catalans a París". També perquè està relacionat amb un document visual on es veuen imatges de la Fête en Blanc. La idea aquesta de els Reliquaires és fascinant ja què cada una d'aquestes obres immortalitzen algun moment important per Jaume Xifra, és una cosa més sentimental, més profunda.
vocavulari:
ENTRE L'ART POBRE I L'ART MINIMAL
Amb una certa vinculació amb l’art pobre , inspirada en la fragilitat y la modèstia dels materials i les estructures repetitives del Minimal...
L’ART POBRE
L’arte povera, com a tendència artística intencional, va aparèixer a Itàlia l’any 1967.
És el fet de posar en valor les qualitats especifiques dels materials pobres i quotidians , en reforçava el poder i la significació.
IMATGES DEL VIDEO:
Aquesta col•lecció compren una selecció molt significativa d’obres en diferents tècniques i suports (pintura, escultura, instal•lacions, obra gràfica, fotografia, documents gràfics i visuals, pel•lícules...)
Els autors de les quals s’inscriuen en el període que s’estén de mitjans dels anys 60 fins als inicis dels 70.
Joan Brossa
Raimon C.
Leandre C.
J. Escribà
Ángel Ferrant
Jrd. Galí
Silvia Gubern
J. Huguet
A. Jové
A. Llena
Robert L.
Joaquim L.
Antoni Mercader
J. M. Mestres Quadreny
Miralda
Muntadas
Josep Posantí
P. Portabella
J. Prats
C. Pujol
Joan Rabascall
Ángel Ribé
Benet Rosell
C. Santos
D. Selz
F. Torres
M. Villèlia
J. Xifra
La cronologia de les obres comencen en l’any 1956 fins 1975.
Parlant de les obres , i de totes les ,hi ha una que amí em va cridar l’atenció la obra es titula:
Reliquaire Blanc (1970) la va fer l’escriptor Jaume Xifra (Salt, 1934)
Aquesta obra té en el seu interior borses de plàstic amb sucre, espelmes, plomes..
Medeix 43 x 33 cm
Es de la col•lecció MACBA
Aquesta obra està feta després de la celebració un Juny del 70 a Verderone, del cerimonial "La fête en blanc", i Jaume Xifra vol immortalitzar aquell moment amb aquesta obra. Reliquaire Blanc forma part de la sèrie dels Reliquaires et objets rituels, 1969-1970.Què és un reliquaire? "Reliquaire"(en Francès), vol dir Reliquiari, i què és un reliquiari? És una capsa, estoig, on es conserva una relíquia o relíquies. Per tant Jaume Xifra guarda petites coses d'aquella festa com una relíquia, perquè vol immortalitzar aquell moment.
És un Din-a3, més o menys, amb 4 objectes principals, tots ells dins de bosses de plàstic. Com a principal trobem un fragmente del cartell de la celebració on es pot llegir fàcilment; " Fête en Blanc, Verderone Juin de 1970". A sota hi han tres bosses la primera conté sucre, la segona espelmes i un ploma i len a tercera plomes. Tot amb un halo blanc.
Opinió personal: Va se una de les obre que em va cridar més l'atenció ja que era d'un dels artístes de "catalans a París". També perquè està relacionat amb un document visual on es veuen imatges de la Fête en Blanc. La idea aquesta de els Reliquaires és fascinant ja què cada una d'aquestes obres immortalitzen algun moment important per Jaume Xifra, és una cosa més sentimental, més profunda.
vocavulari:
ENTRE L'ART POBRE I L'ART MINIMAL
Amb una certa vinculació amb l’art pobre , inspirada en la fragilitat y la modèstia dels materials i les estructures repetitives del Minimal...
L’ART POBRE
L’arte povera, com a tendència artística intencional, va aparèixer a Itàlia l’any 1967.
És el fet de posar en valor les qualitats especifiques dels materials pobres i quotidians , en reforçava el poder i la significació.
IMATGES DEL VIDEO:
lunes, 18 de enero de 2010
anal·lisis de dues webs
Anàlisis de dues webs
Hem de buscar dues webs que ens permetin dir lo bo i lo dolent de cada una de les webs, donant a conèixer l’estil i la comoditat , el disseny de cadascuna.
He trobat una web que m’ha agradat molt,te un disseny molt ampli i modern, referit a avui dia.
La navegació per aqueta web es molt ràpid,divertit i obtens la informació necessària que necessites.
Es tracta de una web de bijuteria el seu nom es “UNO DE 50” i la web es:
http://www.unode50.com/
Es una marca espanyola de bijuteria i complements, neix arran de la idea de la seva creadora de realitzar de cada model únicament cinquanta unitats numerades, així, quan tinguessis a les teves mans un dels seus articles, seria "un" dels "50".
A través d'anar navegant per la web vas interactuant i de forma divertida coneixent cada un dels complements que t'ofereix aquesta marca.
Els colors de la web també m’agraden i crec que son prou acceptables perquè son colors vius (vermells..) i el color de la lletra deixa llegir amb facilitat.
Respecte a la web que menys m'ha agradat m'he estès més i no només he trobat una sinó que he trobat tres pàgines que per a mi són una mica inútils, les quals no tenen ni cap ni peus. són totalment avorrides, amb colors i animacions que a la mínima que portes una estona veient comences a tenir cansada la vista, no aporten res, la lletra és petita i el contrast amb el fons és poc, això significa que és difícil llegir el que posa amb facilitat.
Les animacions estan completament en moviment, no pots interactuar amb elles i estan molt desordenades.
Aquestes tres webs son:
http://www.americanbeautybordercollies.com/
http://fletchowns.net/what.html
http://www.miauk.com/
domingo, 29 de noviembre de 2009
Destino: Woodstock
Opinió personal de la pel·licula:
La pel·lícula m'ha agradat molt. Té els seus moments de comèdia i altres de trama. Defineix més o menys el que va anar per aquell temps el gran festival.
Juga molt donant intensió òptica per a simular la sensació d'estar sota els efectes de la droga.
Al principi de la pel·lícula no vaig imaginar que es desemboqui d'aquesta manera, així que em va impressionar i em va ensenyar coses que no sabia. Respecte a l'acció de la peli, crec que tot el món és lliure de fer amb el seu cos i amb la seva vida el que vulgui sempre que no molesti als altres, com ja vaig comentar el dia de la pel·lícula quan entre tots vam parlar del que ens havia semblat.
La pel·lícula m'ha agradat molt. Té els seus moments de comèdia i altres de trama. Defineix més o menys el que va anar per aquell temps el gran festival.
Juga molt donant intensió òptica per a simular la sensació d'estar sota els efectes de la droga.
Al principi de la pel·lícula no vaig imaginar que es desemboqui d'aquesta manera, així que em va impressionar i em va ensenyar coses que no sabia. Respecte a l'acció de la peli, crec que tot el món és lliure de fer amb el seu cos i amb la seva vida el que vulgui sempre que no molesti als altres, com ja vaig comentar el dia de la pel·lícula quan entre tots vam parlar del que ens havia semblat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)